La Llibertat religiosa en el constitucionalisme espanyol. Les creences dissidents Autores/as Federico Vázquez Osuna Resumen La intolerancia religiosa caracteriza la historia contemporánea de España, a excepción del Sexenio revolucionario (1868-1874), la Segunda República y la actual monarquía parlamentaria (Constitución de 1978). Durante el siglo XIX predominaron en España las constituciones doctrinarias que declararon el catolicismo como la religión oficial del Estado, que estaba obligado al mantenimiento económico del culto y de los ministros de esta confesión, después de la desamortización de los bienes de la Iglesia. La disidencia religiosa fue perseguida y reprimida. Con la Revolución de 1868 comenzó un breve periodo en el que se estableció la libertad religiosa y en Catalunya empezaron a organizarse las primeras iglesias protestantes: asambleas de hermanos, metodistas, bautistas y la Iglesia Española Reformada Episcopal (comunión anglicana). Durante gran parte de la etapa contemporánea, los protestantes vivieron un régimen de segregación y discriminación como consecuencia de su disidencia religiosa. La Constitución de la Segunda República optó por el laicismo: declaró que el Estado no profesaba ninguna religión y promulgó la libertad religiosa. La victoria del general Franco en la Guerra Civil española condujo a la proclamación de nuevo del catolicismo como la religión oficial del Estado y la persecución de la disidencia religiosa. La libertad religiosa no fue de nuevo una realidad en España hasta la Constitución de 1978. Descargas Los datos de descargas todavía no están disponibles. Descargas Text complet (Català) Publicado 2013-10-17 Número Vol. 12 (2013) Sección Articles Licencia La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors i autores. Els autors/es en el moment de lliurar els articles a la Revista de Dret Històric Català per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents: Cedeixen a la Societat Catalana d'Estudis Jurídics (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la Revista de Dret Històric Català. Responen davant la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats. És responsabilitat dels autors/es l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles. La Societat Catalana d'Estudis Jurídics, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors/es. Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors/es dels articles publicats.
