La esclavitud y la trata a propósito del Código penal español de 1822. Notas para su estudio Autores/as Carlos Tormo Camallonga DOI: 10.2436/20.3004.01.150 Palabras clave: esclavitud, trata negrera, Código penal español, Partidas, proceso judicial, justicia gratuita, debate constitucional. Resumen Además de ser el primero en aprobarse, el Código penal español de 1822 supone el principio del fin de la esclavitud tal como se había entendido históricamente en la monarquía hispánica. Con una presencia muy dispar en los dominios europeos y americanos, y, dentro de estos, entre los continentales y las islas del Caribe, esta odiosa institución seguía rigiéndose por el viejo código de las Partidas, sin que normas posteriores, pocas y casuísticas, alteraran mínimamente esta regulación. La historiografía, así como los autores contemporáneos, consideraban que era un régimen muy alejado del propiamente romano y del de las colonias de otras potencias europeas, y que, a finales del siglo XVIII, intentó mejorarse todavía más en favor de los sujetos esclavizados. Contrariamente, la trata negrera se revitalizó sobremanera, protagonizada ahora por empresas españolas, algunas dirigidas por operarios catalanes, como muestran los autos judiciales a raíz de la demanda de libertad interpuesta por Andrés, supuestamente originario de Madagascar. Descargas Los datos de descargas todavía no están disponibles. Descargas PDF Número Vol. 23 (2024) Sección Artículos Licencia La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors i autores. Els autors/es en el moment de lliurar els articles a la Revista de Dret Històric Català per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents: Cedeixen a la Societat Catalana d'Estudis Jurídics (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la Revista de Dret Històric Català. Responen davant la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats. És responsabilitat dels autors/es l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles. La Societat Catalana d'Estudis Jurídics, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors/es. Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors/es dels articles publicats.
