El derecho de la villa de Santillana del Mar a través de su fuero (1209) Autors/ores Juan Baró Pazos Resum La concessió del fur a la vila de Santillana del Mar el 1209, encara que amb interessos distints dels que projectava la seva política marinera, ha d'inserir-se dins de la política del rei Alfons VIII respecte de les viles septentrionals del regne de Castella, igualment dotades de fur: Castro Urdiales (1163), Santander (1187), Laredo (1200) i, després, San Vicente de la Barquera (1210). La concessió del fur a Santillana va significar la regulació institucional de les relacions entre el titular de l'abadia i els veïns de la nova vila i va facilitar un notable creixement econòmic mercès a l'assentament de nous pobladors que, atrets per la bondat de la carta foral, es dedicaren al cultiu de les noves terres roturades i al desenvolupament d'activitats econòmiques i artesanals a través del mercat. El fur de Santillana forma part, amb el de Santander, de l'àmplia família de furs d'una altra vila de renom, Sahagún (1085,1152), dotada d'un règim jurídic privilegiat, d'origen franc, que és comú a totes les viles d'aquesta mateixa família. Descàrregues Les dades de descàrrega encara no estan disponibles. Descàrregues Text complet Publicat 2017-01-11 Número Vol. 15 (2016) Secció Articles Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors i autores. Els autors/es en el moment de lliurar els articles a la Revista de Dret Històric Català per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents: Cedeixen a la Societat Catalana d'Estudis Jurídics (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la Revista de Dret Històric Català. Responen davant la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats. És responsabilitat dels autors/es l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles. La Societat Catalana d'Estudis Jurídics, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors/es. Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors/es dels articles publicats.
