L’esclavitud i el tràfic d’esclaus a propòsit del Codi penal espanyol del 1822. Notes per al seu estudi

Resum

A més de ser el primer a aprovar-se, el Codi penal espanyol del 1822 va suposar el principi del final de l’esclavitud com s’havia entès històricament en la monarquia hispànica. Amb una presència molt diferent entre els dominis europeus i americans, i, dintre d’aquests, entre els continentals i les illes del Carib, aquesta odiosa institució seguia regint-se pel vell codi de les Partidas, sense que normes posteriors, poques i casuístiques, alteraren mínimament aquesta regulació. La historiografia, així com els autors contemporanis, consideraven que era un règim molt allunyat del pròpiament romà i del de les colònies d’altres potències europees, i que, a la darreria del segle XVIII, va intentar millorar-se encara més en favor dels individus esclavitzats. Contràriament, el tràfic negrer es va revitalitzar en gran mesura, protagonitzat ara per empreses espanyoles, algunes dirigides per operaris catalans, com mostra el procés judicial amb motiu de la demanda de llibertat interposada per Andrés, suposadament originari de Madagascar.