L’Homo academicus a la Catalunya barroca. La dimensió social del conflicte jurídic universitari

Resum

Durant la segona meitat del segle XVII el claustre de la Universitat Literària de Barcelona va qüestionar, davant les autoritats virregnals de Catalunya, l’empara legal del Col·legi de Llobera de Solsona. En un principi (1655) es va posar en qüestió l’existència del privilegi pontifici d’erecció d’un estudi general i una universitat al Col·legi, regentat pels dominics, però la súplica final barcelonesa (1690) es va limitar a demanar a l’autoritat reial el cessament de la concessió del títol de doctor per part d’aquest centre universitari pontifici. Malgrat la seva aparença jurídica —el nus de la controvèrsia fou el dret de regalia sobre els graus universitaris— i la invocació de l’autoritat de reconeguts juristes hispànics de l’època (Mendo, Escobar, Cortiada), la naturalesa del conflicte era social i política. A diferència del cas de la universitat valenciana d’Oriola (regida també pels dominics), l’atac contra la catalana de Solsona no va aconseguir el seu autèntic objectiu, que era barrar el pas dels seus doctorats a la progressió en el seu estatut social.