El pare Robert de la Riba, figura cabdal de la música per a orgue en la Catalunya del segle XX Autors/ores Josep Maria Gregori i Cifré Resum El pare Robert de la Riba (1912-1999), caputxí, es formà amb C. Pellicer, J. Pahissa, A. Galliera, J. Lamote de Grignon i J. Zamacois. La seva empremta musical es féu sentir a bastament en la vida artística de Barcelona durant la segona meitat del segle XX. Per una banda, des del magisteri musical de l'escolania de Nostra Senyora de Pompeia, entre 1946 i 1969, i, per l'altra, des de les consoles dels orgues del Palau de la Música Catalana i del Santuari de Pompeia de Barcelona. El seu desig d'apropar i suscitar l'interès per l'orgue un instrument força desconegut en aquella època, i en segons en quins cercles, fins i tot, menystingut, el va menar a presentar transcripcions d'obres cèlebres de W. A. Mozart, L. Van Beethoven, F. Mendelsshon, J. Strauss, F. Chopin, F. Grofé, J. Turina i J. Guridi que, al costat del repertori organístic bachià i del de l'escola romàntica francesa, feia les delícies del públic que assistia als concerts matinals d'orgue dels diumenges al Palau de la Música, entre els anys 1952 i 1956. D'altra banda, des de l'orgue de Pompeia, a partir de 1970 i fins a finals dels anys noranta, va programar cicles anuals de concerts d'orgue, que presentava en forma de cursos, entre els mesos d'octubre i abril, on setmana rere setmana donava a conèixer autors, formes, estils i èpoques. Des de la tribuna de Pompeia interpretà per primera vegada a Barcelona l'Opera omnia d'orgue de J. S. Bach, al costat del repertori organístic de F. Mendelssohn, R. Schumann, F. Liszt, J. Brahms i l'escola francesa de C. Franck, E. Gigout, F. A. Guilmant, C. M. Widor, L. Boëllmann, C. Tournemire, M. Dupré i L. Vierne. De fet, el model organístic del pare Robert de la Riba encara va seguir bastant de prop el de l'escola francesa, així com també la italiana de M. E. Bossi, formada per grans organistes, improvisadors i compositors. L'edició de la seva Música per a orgue (Tritó, 2001 i 2008) ha posat a l'abast dels organistes el seu repertori compositiu, a la qual cosa hi ha col·laborat, sens dubte, l'edició del CD d'Heinrich Walther (SEdeM, 2006). Tanmateix, seria de gran interès per al coneixement de la riquesa de la música catalana del segle XX poder disposar de l'edició impresa d'una part important de la seva obra que encara roman desatesa, en especial la Rapsòdia nadalenca (1947) per a solistes, cor i orquestra; El pessebre per a 4 veus i orquestra, i la col·lecció de 24 cançons catalanes per a soprano i piano. Catalunya, un país massa sovint desagraït amb els seus músics, va deixar passar sense pena ni glòria el 2012, centenari del seu naixement, i va desaprofitar, així, una magnífica ocasió per a recuperar l'obra i la figura d'un dels seus grans organistes i compositors del segle XX. Sense la figura del pare Robert de la Riba no es pot explicar ni la recuperació de l'orgue com a instrument concertístic en el marc de la Barcelona de la postguerra, ni la panoràmica de la creació musical catalana en el decurs de la segona meitat del segle XX. Descàrregues Text complet Publicat 2017-03-21 Número Vol. 9 (2016) Secció Articles Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors. En el moment de lliurar els articles a la Revista Catalana de Musicologia per sol·licitar-ne la publicació, els autors accepten els termes següents: — Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Musicologia (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública (incloent-hi la comunicació a través de les xarxes socials) i distribució dels articles presentats per a ser publicats a Revista Catalana de Musicologia, en qualsevol forma i suport, i per qualsevol mitjà, incloses les plataformes digitals. El Comitè Editorial es reserva els drets d’acceptar o de refusar els treballs presentats i, igualment, es reserva el dret de fer qualsevol modificació editorial que consideri convenient. De ser acceptada pels autors, aquests hauran de lliurar l’article amb els canvis suggerits. — Els autors responen davant la Societat Catalana de Musicologia de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats. És a dir, els autors garanteixen que els articles lliurats no contenen fragments d’obres d’altres autors, ni fragments de treballs propis publicats anteriorment; que el contingut dels articles és inèdit, i que no s’infringeixen els drets d’autor de tercers. Els autors accepten aquesta responsabilitat i s’obliguen a deixar indemne la Societat Catalana de Musicologia de qualsevol dany i perjudici originats per l’incompliment de la seva obligació. Així mateix, han de deixar constància en els articles que enviïn a la revista de les responsabilitats derivades del contingut dels articles. — És responsabilitat dels autors obtenir els permisos per a la reproducció sense restriccions de tot el material gràfic inclòs en els articles, així com garantir que les imatges i els vídeos, etc., han estat realitzats amb el consentiment de les persones que hi apareixen, i que el material que pertany a tercers està clarament identificat i reconegut dins del text. Així mateix, els autors han d’entregar els consentiments i les autoritzacions corresponents a la Societat Catalana de Musicologia en lliurar els articles. — La Societat Catalana de Musicologia està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors. En tot cas, es compromet a publicar les correccions, els aclariments, les retraccions i les disculpes si escau. — Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. — La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
