Confluències musicals en temps de revolucions. L'etapa londinenca de Ferran Sor (1815-1823) i la seva relació amb Muzio Clementi i integrants de la London Pianoforte School Autors/ores Marina Rodríguez Brià Resum A inicis del segle xix, Londres viu una activitat pianística efervescent. Quan Ferran Sor hi arriba el 1815, Muzio Clementi ja ha fet una aportació extraordinària a l'avenç del piano: un mètode, edicions i fabricació de pianos. A Anglaterra el piano esdevé popular i assequible. Clementi serà un pioner i formarà la primera generació de pianistes professionals, coneguda ara com London Pianoforte School. Sor entrarà en contacte amb ells i amb el món de la composició pianística, on trobarà un model per a la guitarra, circumscrita a una música més popular. Clementi edita una obra de Sor dedicada a Kalkbrenner. Sor dedicarà també una obra a Cramer. També actua a la Philharmonic Society, fundada per Clementi i altres músics, i comparteix escenari amb aquests pianistes. En el seu mètode de guitarra cita aquests noms i d'altres com a exemples per imitar. A més, Sor compon les seves obres pianístiques a Londres. És aquí on coneix els protagonistes del piano i amplia la seva activitat musical. La troballa recent a Catalunya d'un piano Clementi & Co. signat per Sor obre una nova via de recerca. Descàrregues Les dades de descàrrega encara no estan disponibles. Descàrregues Text complet Publicat 2020-01-15 Número Vol. 12 (2019) Secció Articles Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors. En el moment de lliurar els articles a la Revista Catalana de Musicologia per sol·licitar-ne la publicació, els autors accepten els termes següents: — Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Musicologia (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública (incloent-hi la comunicació a través de les xarxes socials) i distribució dels articles presentats per a ser publicats a Revista Catalana de Musicologia, en qualsevol forma i suport, i per qualsevol mitjà, incloses les plataformes digitals. El Comitè Editorial es reserva els drets d’acceptar o de refusar els treballs presentats i, igualment, es reserva el dret de fer qualsevol modificació editorial que consideri convenient. De ser acceptada pels autors, aquests hauran de lliurar l’article amb els canvis suggerits. — Els autors responen davant la Societat Catalana de Musicologia de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats. És a dir, els autors garanteixen que els articles lliurats no contenen fragments d’obres d’altres autors, ni fragments de treballs propis publicats anteriorment; que el contingut dels articles és inèdit, i que no s’infringeixen els drets d’autor de tercers. Els autors accepten aquesta responsabilitat i s’obliguen a deixar indemne la Societat Catalana de Musicologia de qualsevol dany i perjudici originats per l’incompliment de la seva obligació. Així mateix, han de deixar constància en els articles que enviïn a la revista de les responsabilitats derivades del contingut dels articles. — És responsabilitat dels autors obtenir els permisos per a la reproducció sense restriccions de tot el material gràfic inclòs en els articles, així com garantir que les imatges i els vídeos, etc., han estat realitzats amb el consentiment de les persones que hi apareixen, i que el material que pertany a tercers està clarament identificat i reconegut dins del text. Així mateix, els autors han d’entregar els consentiments i les autoritzacions corresponents a la Societat Catalana de Musicologia en lliurar els articles. — La Societat Catalana de Musicologia està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors. En tot cas, es compromet a publicar les correccions, els aclariments, les retraccions i les disculpes si escau. — Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. — La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
