Liberalitat i onerositat en les relacions entre cònjuges i convivents i acció de reintegrament del preu en adquisicions oneroses (a propòsit de les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 3/2020, de 30 de gener, i 5/2020, de 6 de febrer)

Resum

És clara la voluntat del legislador català de no assimilar el règim de cònjuges al de convivents durant la convivència. Les solucions previstes per als cònjuges no són aplicables als convivents en parella estable, tret dels casos de remissió expressa. Aquesta remissió no existeix en matèria d’adquisicions oneroses i presumpció de donació de la contraprestació satisfeta pel no adquirent que es recull en l’article 232-3.1 del Codi civil de Catalunya (CCCat), i així ho palesa la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (STSJC) 5/2020 per a fer prosperar una acció de reintegrament. Això no obstant, no podem sostreure’ns a la relació afectiva que contextualitza la contractació entre convivents en parella estable, ni els podem tractar com a estranys atès que componen una unitat familiar. Aquesta serà una variable important a l’hora d’apreciar la causa liberal que motiva el desplaçament i de considerar que la reclamació posterior de reintegrament del preu satisfet pel no adquirent és expressió, en realitat, d’un penediment per l’atribució gratuïta realitzada. Així mateix, l’actuació dels convivents durant la convivència permetrà apreciar l’existència de pactes tàcits, als quals es refereix la STSJC 3/2020. I, més enllà d’aquests acords, la conducta observada pel que fa a la no reclamació del preu satisfet per a l’adquisició d’un bé esdevinguda durant la convivència s’haurà d’examinar des de la perspectiva de la doctrina dels actes propis quan aquesta reclamació finalment s’esdevingui.