Municipalisme i transició energètica: rol, competències i iniciatives dels ajuntaments catalans en el sector elèctric

Resum

Aquest article examina el paper dels ajuntaments catalans en la transició energètica, amb especial atenció al seu encaix com a subjectes del sector elèctric. L’anàlisi parteix de l’evolució del model de governança climàtica de l’Acord de París i el seu impacte sobre la descentralització energètica. Posteriorment, es revisa la doctrina constitucional i la normativa en matèria d’energia i clima, destacant la tendència expansiva de les bases estatals i l’ampliable capacitat autonòmica de regulació pròpia. A continuació, es valora la iniciativa municipal en el cicle elèctric —generació, autoconsum, emmagatzematge, recàrrega, comercialització, agregació—. La tesi central és que, malgrat les limitacions competencials, el municipalisme pot esdevenir un vector decisiu per a la transició energètica, en especial pel seu potencial de participació ciutadana. L’article proposa entendre l’autonomia local no sols com a garantia institucional, sinó com a principi que imposa un mandat d’optimització, també en matèria energètica. Això permet defensar la legitimitat de l’acció municipal en la governança del sistema elèctric, orientada a una descentralització intel·ligent i alineada amb l’ordenament europeu.