El topònim fictici La Rigala en el món d’Àngel Guimerà

Autors/ores

Paraules clau:

Àngel Guimerà, teatre, narrativa, paisatgisme, Romanticisme, realisme

Resum

El topònim imaginari la Rigala, que es revela que és un anagrama d’una partida del Vendrell (l’Argila), on Àngel Guimerà tenia un terreny, es reitera en diversos escrits seus: en la narració «El Nen Jueu», la comèdia La Baldirona, els drames En Pólvora, Maria Rosa, La Festa del Blat i La pecadora i l’obra teatral inacabada La Nit de Nadal. Precisant-ne la data d’algun, comprenen des del final de la dècada del vuitanta del segle XIX, en què s’aproxima al realisme, a l’inici del XX. L’ús d’aquest indret fictici és heterogeni, sense arribar a constituir un microcosmos coherent, però la recurrència en diverses obres contribueix a establir relacions, jugant amb un espai mític rural, més enllà de l’homenatge —a vegades crític— a la terra d’on provenia la família paterna i on va passar part de la infantesa i la joventut.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Francesc Xavier Vall i Solaz, Universitat Autònoma de Barcelona, Dept. de Filologia Catalana, Edifici B, 08193 Bellaterra-Cerdanyola (Barcelona)

Doctor en Filologia Catalana

Diploma d'Estudis Avançats en Història de la Ciència

Llicenciat en Filologia Catalana i Hispànica

Catedràtic del Departament de Filologia Catalana de la UAB.

Coordinador del Grup d'Estudis de Literatura Catalana Contemporània

Membre de l'Insitut d'Història de la Ciència i del Centre d'Estudis sobre Dictadures i Democràcies

Referències

ALARI (2020): Fermí Alari, La conspiració del baró d’Anthès i més històries locals, Calafell: Amics del Patrimoni de Calafell.

ALBERTÍ (2001): Jordi Albertí i Oriol, «Tractament de les figures evangèliques en l’obra d’Àngel Guimerà. Anàlisi comparativa amb Frederic Soler», Revista de Catalunya, núm. 160, p. 81-106.

ALBERTÍ & ARRIBAS (2016): Xavier Albertí i Albert Arribas, Guimerà. Home símbol, Barcelona: Edicions 62.

ARROYO & FERRET (2002): Salvador Arroyo Julivert i Josep Ferret Carbonell, «Reportatge sobre el personatge de Miquel Berenguer i Dilla, un vendrellenc que va anar a fer les Amèriques», El 3 de Vuit, núm. 1024 (1-3-2002), p. 38.

BACARDIT (1991): Ramon Bacardit, «Estudi introductori», dins Àngel Guimerà, En Pólvora, Barcelona: Edicions 62.

BACARDIT (2023a): Ramon Bacardit, Primera lliçó sobre Àngel Guimerà, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Lleida: Càtedra Màrius Torres de la UdL.

BACARDIT (2023b): Ramon Bacardit, «El sexe de l’Àngel», El Núvol (19-2-2023) <https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/el-sexe-de-angel-305782>.

BALLBÈ (1981): Miquel Ballbè i Boada, Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història, vol. I, Matadepera: Ajuntament.

BARRAL (2015): Carlos Barral, Memorias, Barcelona: Lumen.

BOFARULL (1989): Bofarull i Terrades, Manuel: «Ramon Ramon i Vidales, un saineter del Penedès», Miscel·lània Penedesenca, núm. 13, p. 393-420.

BOFARULL ET AL. (2018): Manuel Bofarull i Terrades, Nativitat Castejón Domènech, Pere Ferrando Romeu i Joan Solé i Bordes, Vida i obra dels germans Ramon i Vidales. Una família d’impressors del Vendrell, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, El Vendrell: Consell Comarcal del Baix Penedès.

BOLADERAS (2024): Mercè Boladeras Alegre, «L’estiueig de Guimerà a Matadepera», Diari de Terrassa, núm. 751 (20-4-2024), p. 18.

CAMPS (1983): Manuel Camps, «La influencia d’un poble en la vida l’Àngel Guimerà. De Matadepera a Hollywood», Diario de Sabadell, núm. 1192 (11-11-1983), p. 24.

CANYAMERES (1960): Ferran Canyameres, El Vallès (vigor i bellesa), Barcelona: Selecta.

CARBONELL (2010): Antoni Carbonell, «Introducció», dins Àngel Guimerà, Maria Rosa, Barcelona: La Galera.

CIRUANS (2016): Enric Ciurans, La naturalesa en el teatre de Guimerà. Una proposta de lectura, Barcelona: GRACMON i UB.

COLET (2002): Joan M. Colet Duran, «Una visió històrica del treball a partir de l’estudi genealògic d’una família: els Guimerà del Vendrell (1600-1924)», Scripta Nova, núm. 6 <https://www.ub.edu/geocrit/sn/sn119-13.htm>.

CONKAN & GÂRDAN (2020): Marius Conkan i Daiana Gârdan, «Space in Literature and Literature in Space. Introduction», Metacritic Journal for Comparative Studies and Theory, vol. VI, núm. 1 <https://doi.org/10.24193/mjcst.2020.9.01>.

FÀBREGAS (1974): Xavier Fàbregas, «Paisatge i història en l’obra de Guimerà», dins íd., El teatre o la vida, Barcelona: Galba, 1976, p. 117-123. S’havia publicat en castellà: Destino, núm. 1917 (29-6-1974), p. 28-31.

GALLÉN (2004): «Pròleg», dins Àngel Guimerà, Maria Rosa, Barcelona: Proa.

GIL (1976): José Gil, «Aquí escribió Guimerà su drama Maria Rosa», El Correo Catalán, núm. 27742 (3-12-1976), p. 3.

GREGORI (2016), Alfons Gregori, «Monstruositat, religió i fantàstic: el monstre-jueu i el monstre-déu a les literatures espanyola i catalana», dins David Roas (ed.), El monstruo fantástico. Visiones y perspectivas, Madrid: Aluvión.

GUIMERÀ (1889): Joan Anton, «Lo Nen Juheu», La Renaixensa, núm. 5326 (13 d’octubre de 1889), p. 6045.

GUIMERÀ (1975): Àngel Guimerà, Obres completes, vol. I, Barcelona: Selecta.

GUIMERÀ (1978): Àngel Guimerà, Obres completes, vol. II, Barcelona: Selecta.

GUASTAVINO (1969): Guillermo Guastavino, «Doce cartas de Guimerà», Revista de Literatura, vol. XXXV, núm. 71-72 (juliol-desembre 1969), p. 53-72.

HUGUÉ (2015): Joan Hugué i Rovirosa, Onomàstica del terme municipal de Calafell, tesi, dir. Josep Moran i Ocerinjauregui, UB <http://hdl.handle.net/10803/298591>.

IEP (2003): Grup d’Estudis Toponímics de l’Institut d’Estudis Penedesencs, «Inventari de toponímia penedesenca», Del Penedès, núm. 7 (2003), p. 95 <https://www.iepenedesencs.org/toponimia/index.php>.

MARTÍNEZ (2015-2016): Helena Martínez Guimet, Epicentre Àngel Guimerà. Pràctiques al Teatre Nacional de Catalunya, dir. Anna Llovera, UOC <http://hdl.handle.net/10609/46182>.

MARTORI (2001): Joan Martori, «Introducció», dins Àngel Guimerà, Maria Rosa, Barcelona: Edicions 62.

MARTORI & VILÀ (1995): Joan Martori i Esther Vilà, «Estudi introductori», dins Àngel Guimerà, La festa del blat, Barcelona: Edicions 62.

MIRACLE (1958a): Josep Miracle, Guimerà, Barcelona: Aedos.

MIRACLE (1958b): Josep Miracle, «Presencia de Tenerife en la poesía de Guimera», Anuario de Estudios Atlánticos, vol. I, núm. 4: 449-534.

MIRACLE (1990): Josep Miracle, «Llegenda i història en la biografia d’Àngel Guimerà», dins íd., Àngel Guimerà, creador i apòstol, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. El capítol s’havia publicat en castellà: La Laguna de Tenerife: Instituto de Estudios Canarios, 1952.

OLIVERAS (2017): Neus Oliveras Samitier, Ramon Ramon i Vidales, una mirada vilatana (El Vendrell, 1857-1916). Estudi del llegat de la família Ramon a l’ACBP, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, El Vendrell: Consell Comarcal del Baix Penedès.

OLIVERAS (2000): Neus Oliveras Samitier, «La narrativa de Guimerà», dins Josep M. Domingo i Miquel M. Gibert (ed.), Actes del Col·loqui sobre Àngel Guimerà, Tarragona: Diputació, p. 253-267.

OLIVERAS (2021a): Neus Oliveras Samitier, Farmàcia, poesia i societat al Vendrell de Joan Ramon Soler (1851-1900). Estudi del seu llegat a l’ACBP, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, El Vendrell: Consell Comarcal del Baix Penedès.

OLIVERAS (2021b): Neus Oliveras Samitier, «Els orígens poètics de Guimerà», dins Guimerà i la poesia del seu temps, Lleida: Punctum, El Vendrell: Ajuntament, p. 11-53.

OLIVERAS (2024a): Neus Oliveras Samitier, «Agustí Guimerà Fonts», Revista de Catalunya, núm. 325, p. 69-79.

OLIVERAS (2024b): Neus Oliveras Samitier, [Introducció], dins Àngel Guimerà, Rosa de Lima i altres proses, Barcelona: Adesiara.

OLIVERAS (2024c): Neus Oliveras Samitier, El Vendrell d’Àngel Guimerà i Joan Ramon i Soler (1881-1909). Cartes i discursos, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, El Vendrell: Ajuntament i Consell Comarcal del Baix Penedès.

OLIVERAS & SANTACANA (2024): Neus Oliveras Samitier i Àngels Santacana Figuerola, Àngel Guimerà. Biografia Il·lustrada, Barcelona: Dalmau Editor.

PELL (2002): Jordi Pell i Soldevila, «El Vendrell, una vila amb molta sort», dins Pensaments de la nostra gent gran. Curs 2001-2002, Tarragona: URV.

RAMON (1895): Jaume Ramon [i Vidales], «Delmes y primicias», El Vendrellense, núm. 170 (29-12-1895), p. 1-2.

RAMON (1915): Ramon Ramon i Vidals, El carro desfet. Sainet trágic de costums vilatanes. Epíleg de El carro del vi, Barcelona: Impremta d’Art.

RAMON (1932): R[amon]. Ramon i Vidales, El Carro del vi. Quadre de costums vilatanes, en un acte, Barcelona: Millà.

RAMON (1995): Maria Ramon i Caballé, «Guimerà i el Vendrell», Guia de la Casa Museu Àngel Guimerà, El Vendrell: Ajuntament, p. 33-39.

RIEROLA (1983): Francesc Rierola, Dietari, Vic: Eumo.

SABANÉS & SANTACANA (2007): Anna Sabanés Alberich i Àngels Santacana Figuerola, El Vendrell. Recull Gràfic 1863-1965, El Papiol: Efadós.

SANTACANA & SANTACANA (2023): Joan Santacana i Mestre i Àngels Santacana i Figuerola, El Penedès i l’inici del comerç d’ultramar. El port que va crear una comarca, Barcelona: Rafael Dalmau, Editor.

SARDÀ (1997): Joan Sardà, Art i veritat. Crítiques de novel·la vuitcentista, Barcelona: Curial, 1997.

SERRA (1909): Jaume Serra I[glesias]., «El celler de ca’l Ximet», El Baix Penedès, núm. 166 (30-5-1909), p. 11-12.

TORROELLA (1991): Pepita Torroella i Niubó, «Una mica d’història de la Biblioteca (I)», Gaseta de Matadepera, núm. 32 (gener 1991), p. [4].

VALL (2009): Francesc Xavier Vall i Solaz, «Àngel Guimerà», dins Albert Rossich i Enric Cassany (dir.), Panorama crític de la literatura catalana. IV. Segle XIX, Barcelona: Vicens Vives, p. 337-382.

VALL (2024): Francesc Xavier Vall i Solaz, Terra baixa, d’Àngel Guimerà. Realitat i mitificació, Dipòsit Digital de Documents de la UAB <https://ddd.uab.cat/record/300033>.

VERDAGUER (1999a): Jordi Verdaguer, «Les famílies del Vendrell. Què se’n va fer, dels Vendrell?», Diari del Baix Penedès (16-7-1999), p. 10.

VERDAGUER (1999b): Jordi Verdaguer, «Les famílies del Vendrell. La importància de les Madrigueres», Diari del Baix Penedès (23-7-1999), p. 37.

Descàrregues

Publicades

2026-02-26

Número

Núm. 36 (2026)

Secció

Articles

Llicència

La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.

Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Llengua & Literatura per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:

 

  1. Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Llengua i Literatura els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a revista Llengua & Literatura.
  2. Els autors responen davant la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats.
  3. És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.
  4. La Societat Catalana de Llengua i Literatura està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.
  5. Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
  6. La revista Llengua & Literatura no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.