De la literatura al diccionari: una lectura lexicogràfica de Vida privada

Resum

Els exemples que apareixen al Diccionari general de la llengua catalana (DGLC), de Pompeu Fabra, publicat l’any 1932, després de poc més de sis anys d’elaboració, no tenen cap indicació de filiació i Colon (2007) assegura que són forjats ad hoc. Ginebra & Solà (2007), tanmateix, assenyalen que hi ha exemples extrets de fonts literàries concretes i suggereixen la possibilitat que siguin més els exemples procedents d’altres obres literàries. A partir d’aquesta idea, en aquest treball es mostra com Vida privada (1932), de Josep Maria de Sagarra,  probablement va ser llegida pel lexicògraf amb la intenció de polir i afinar el seu diccionari. Amb aquesta finalitat, s’analitza l’exemplar de la novel·la —en dos volums— que Sagarra va dedicar a Fabra, que conté 753 paraules subratllades, que es corresponen amb 666 de diferents, en contrast amb el DGLC, per intentar determinar l’impacte que la novel·la va tenir en l’obra lexicogràfica de Fabra. Amb aquest objectiu, es classifiquen les paraules segons el seu procés de formació, s’identifica si són neologismes lexicogràfics respecte del DGLC, i es contrasten, així mateix, amb altres obres lexicogràfiques coetànies. El resultat de l’anàlisi conclou que és versemblant pensar que Fabra va fer una lectura de la novel·la des d’una perspectiva lexicogràfica, amb l’objectiu de complementar o verificar algunes paraules i els seus usos.