BE i EA - Diverses anàlisis pragmàtiques d'una guia lingüística trilingüe de 1642

Autors/ores

  • Joachim Grzega

DOI:

https://doi.org/10.2436/20.2502.01.112

Paraules clau:

català parlat del segle XVII, adreçament, salutació, dir gràcies, expressions de descontentament, Noel de Berlaimont, Pere Lacavalleria

Resum

Aquest article analitza aspectes pragmalingüístics de les converses en la versió castellana-francesa-catalana de la guia de llengua de tipus Berlaimont publicada per Pere Lacavalleria de 1642. Aquests són segurament els primers intents d’il·lustrar el català parlat i corrent en diàlegs. Quines formes d’adreçament, salutació, dir gràcies i expressar descontentament trobem al nostre corpus i quines són susceptibles de ser el català representatiu de mitjans del segle XVII? És molt probable que vegem el català representatiu quan les formulacions es diferencien tant de la versió castellana com de la francesa. Això passa en aquests casos: «lo meu be» com a fórmula d’adreçament d’un hoste que intenta seduir la cambrera; «sia ben arribat» com a frase de benvinguda; «à Deu siau» com a frase de comiat; «moltas gracias», «grans gracias» i frases verbals amb «gracias» per agrair; «gracias à Deu» per ‘gràcies a Déu, per sort’; el patró «Com se diu? - jom dic...»; «axi axi» com a resposta poc entusiàstica a la pregunta de com se sent; «No en veritat» com una negació forta; «anau ahont vullau en nom de Deu» com un rebuig a l’oferta d’un client; combinacions amb «be», «ea», «ara», «puix», «ara be doncs», «ara doncs» i «vaje doncs» com a frases de plany o de resignació.

Descàrregues

Publicat

2024-03-22

Número

Núm. 34 (2024)

Secció

Estudis i edicions

Llicència

La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.

Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Llengua & Literatura per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:

 

  1. Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Llengua i Literatura els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a revista Llengua & Literatura.
  2. Els autors responen davant la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats.
  3. És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.
  4. La Societat Catalana de Llengua i Literatura està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.
  5. Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
  6. La revista Llengua & Literatura no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.