Joventut, esport i religió: el moviment Muscular Christianity

Autors/ores

  • Conrad Vilanou i Torrano
  • Oriol de Bolòs

Resum

En aquest article es palesen les relacions que s'han establert des de l'antigor entre el cristianisme i el món de l'esport. Tant és així que el cristianisme primitiu va utilitzar les metàfores esportives per a la transmissió del missatge cristià. Així, el cristià apareix com un autèntic atleta de Crist que obté, després de la justa carrera o del lleial combat, la seva recompensa. Sobre la base d'aquesta tradició, Thomas Arnold (1795-1842) va encunyar la idea del gentleman cristià, que, al seu torn, va influir sobre Charles Kingsley (1819-1857), propulsor del moviment Muscular Christianity, que va promoure l'ús de l'esport com a vehicle d'evangelització. Després de l'èxit de la novel·la Tom Brown's Schooldays (1857) de Thomas Hughes (1822-1896), aquest moviment es va estendre per Anglaterra i els Estats Units, on destaca el paper exercit per l'YMCA a favor de l'educació física com a regeneració de la joventut. Totes aquestes iniciatives foren ben conegudes per Coubertin (1863-1937), que va conferir al moviment olímpic internacional, restablert l'any 1896, una inequívoca dimensió religiosa: la religió dels atletes.

Descàrregues

Descàrregues

Publicat

2005-10-27

Número

Núm. 7: 2004

Secció

Joventut, esport i cultura física ...

Llicència

La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.

Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:

  1. Els autors cedeixen a la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la revista Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació.
  2. Els autors responen davant la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.
  3. És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.
  4. La Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.
  5. Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
  6. La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.