Història dels serveis socials, en el marc de les polítiques de drets socials. Les Illes Balears i Espanya

Autors/ores

Paraules clau:

beneficència, serveis socials, professionalització, drets socials, dinàmica social

Resum

Des d’una perspectiva històrica, els serveis socials són el més jove dels sistemes de protecció social. A Espanya, els serveis socials constitueixen un sistema de protecció social d’implantació relativament recent (es desenvolupen a partir de la transició democràtica), si bé l’assistència social i l’acció social tenen una llarga i important tradició històrica, gairebé sempre associada ideològicament a la beneficència, institucionalment fragmentada, d’escassa entitat operativa i freqüentment administrada de forma discrecional. Tot plegat ha derivat en un sector d’acció pública rellevant estructurat per fer realitat els drets socials, a partir d’un conjunt de processos desenvolupats conjuntament per les administracions públiques, el tercer sector i altres organitzacions de la societat civil.

Descàrregues

Referències

Aguilar, M. (2009). Servicios sociales: las tribulaciones de un sector emergente. En Moreno, L. (Ed.), Reformas de las políticas del Bienestar en españa (pp. 171-206). Siglo XXI.

Ballester, L. (1989). La política social en el franquisme. Col. Bases per a la Planificació de l'Acció Social, vol. 5. Consell Insular de Mallorca.

Ballester, L. (1994). Flexibilització de les prestacions bàsiques de Serveis Socials de corporacions locals del Pla Concertat. Alimara: revista de treball social, (34), 37-40.

Ballester, L. Serrano, I. (2020). Riesgo de exclusión y política social en Illes Balears. En Hernández, M. (coord.), Riesgo de exclusión y políticas autonómicas en España (pp. 179-213). Consejo Económico y Social de España.

Ballester, L., & Oliver, J. L. (2004). Els serveis socials a les Illes Balears des de l’Estatut d’Autonomia de 1983. Arxius de Ciències Socials, 11, 107-129.

Ballester, L.; Miralles, A. (2014). Evolució del sistema d'atenció a la dependència a les Illes Balears. Anuari de l'envelliment: Illes Balears, (2014), 137-151.

Blanco, A. J. (2019). Informe España 2018: 25 años construyendo un relato sobre nuestro país. Razón y Fe, 280(1440), 23-34.

Blanco, F., Sánchez, I., & Monasterio, C. (2000). La reforma del sistema de pensiones: el Pacto de Toledo y su desarrollo posterior. Hacienda Pública Española/Review of Public Economics, (2000), 35-54.

Caponi, S. (2007). Viejos y nuevos riesgos: en busca de otras protecciones. Cadernos de saúde pública, 23, 7-15.

Caro, F. (2011). El segle XX. Un llarg trajecte des de la beneficència al benestar social. En Pascual, A. (coord.), De la beneficència a l'Estat del Benestar. Història dels serveis socials a Mallorca (S.XVI-XX) (pp. 131-222). Departament de Benestar Social. Consell de Mallorca.

Castles, F. G. (2001). On the political economy of recent public sector development. Journal of European Social Policy, 11(3), 195-211.

del Pino, E., Ramos, J.A. (2019). Las reformas de las políticas de bienestar en España: una visión de conjunto. En Moreno, L. (Ed.), Reformas de las políticas del bienestar en España. Siglo XXI.

Esping-Andersen, G. (1990). The three worlds of welfare capitalism. Princeton University Press.

Fantova, F. (2019). Los nuevos servicios sociales y las profesiones de la intervención social. RES. Revista de Educación Social, 29, 11-27.

Fernández-Lozano, I. (2019). Fathers as solo caregivers in Spain: A choice or a need?. Journal of Family Issues, 40(13), 1755-1785.

Flaquer, L. (2004). La articulación entre familia y Estado de bienestar en los países de la Europa del sur. Papers: Revista de sociología, 27-58.

Hernández, M. (coord.) (2020). Riesgo de exclusión y políticas autonómicas en España. Consejo Económico y Social de España.

Komp-Leukkunen, K. (2021). Breadwinner models revisited: How a couple’s combined work histories influence the retirement transition. Social Politics: International Studies in Gender, State & Society, 28(2), 335-358.

León, M., & Pavolini, E. (2020). Crisis y Políticas Sociales en el sur de Europa. VIII Informe FOESSA. Documento de trabajo, 4.

Maíllo, G. F. (2020). La gran desvinculación, el resultado final de un modelo de desarrollo social: VIII informe FOESSA sobre exclusión y desarrollo social en España. Anales de derecho y discapacidad, (5), 185-202.

Marbán, V. (2012). Actores sociales y desarrollo de la Ley de Dependencia en España. Revista Internacional de Sociología, 70(2), 375-398.

Matas, J.J. (2022). De la beneficència a la justícia social a Mallorca (segles XX i XXI). Lleonard Muntaner Editor.

Mingione, E., & Benassi, D. (2019). El modelo de bienestar en la Europa del Sur y la lucha contra la pobreza y la exclusión social. Panorama social, 29, 9-23.

Monereo, J. L., & Rodríguez, G. (2020). El Pacto de Toledo 25 años después (A propósito del Informe de Evaluación y Reforma del Pacto de Toledo de 2020). Revista de Derecho de la Seguridad Social, Laborum, (25), 13-32.

Moreno-Minguez, A., Martin-Roman, A. L., & Moral, A. (2023). Father parental leave use in Spain: The role of the female partner labour situation. Work, Employment and Society, 37(1), 293-305.

Moreno, L. (Ed.). (1995). El Estado del bienestar en la Europa del sur (Vol. 7). Editorial CSIC-CSIC Press.

Moreno, L., & Moreno, M. F. (Eds.). (2002). Pobreza y exclusión: la" malla de seguridad" en España (Vol. 17). Editorial CSIC-CSIC Press.

Pierson, P. (1996). The new politics of the welfare state. World politics, 48(2), 143-179.

Pino, E. i Ramos, J.A.. (2009). Las reformas de las políticas de bienestar en España: una visión de conjunto. En Moreno, L. (Ed.), Reformas de las políticas del Bienestar en españa (pp. 337-362). Siglo XXI.

Ramírez, J. M., & García, G. (2007). Ley de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia: análisis y comentarios. Documentos de trabajo social: Revista de trabajo y acción social, (40), 37-52.

Rey-Araújo, P. M. (2020). The contradictory evolution of “Mediterranean” neoliberalism in Spain, 1995–2008. Review of Radical Political Economics, 52(2), 287-311.

Rodríguez-Cabrero, G. (1992). Fundamentos teóricos de la política social. En Aleman et al., Política social y Estado del Bienestar (pp. 21-44). Ministerio de Trabajo e inmigración.

Rodríguez-Cabrero, G. (1994). La política social en España: 1980-1992. Documentación social, (96), 175-200.

Ruiz-Castillo, J. (1987). La medición de la pobreza y de la desigualdad en España: 1980-81. Banco de España.

Serrano, A., & Magnusson, L. (Eds.). (2007). Reshaping welfare states and activation regimes in Europe (Vol. 54). Peter Lang.

Taylor-Gooby, P. (2004). New social risks and welfare states: New paradigm and new politics. New risks, new welfare: The Transformations of the European welfare state, 209, 238.

Descàrregues

Publicat

2024-10-01

Número

Núm. 44 (2024): juliol-desembre: Història de l'educació social en la segona meitat del segle XX: polítiques, institucions, entitats i educadors

Secció

Tema monogràfic

Llicència

La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.

Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:

  1. Els autors cedeixen a la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la revista Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació.
  2. Els autors responen davant la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.
  3. És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.
  4. La Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.
  5. Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
  6. La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.