El movimiento asociativo de familiares y la educación de las personas con discapacidad intelectual (1959-1979)

Autors/ores

Paraules clau:

discapacitat, educació, transició a la democràcia, associacions

Resum

A principis dels anys seixanta es van constituir a Espanya, emulant les experiències desenvolupades a altres països, les primeres associacions de familiars i protectors de persones amb discapacitat intel·lectual. Aquestes organitzacions pioneres van ser clau en l’evolució de la comprensió de la discapacitat i el desenvolupament sociopolític de la dècada següent. En aquest article ens centrem en la primera etapa d’aquestes associacions de familiars i la seva influència sobre l’àmbit de l’educació.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

AGUADO DÍAZ, Antonio León. Historia de las deficiencias. Madrid: Escuela Libre Editorial Fundación Once, 1995.

ÁLVAREZ SOLÍS, Cristina. La influencia de El Norte de Castilla en la creación del movimiento de familias de personas con discapacidad intelectual. El caso de Asprona Valladolid. Trabajo Fin de Máster. Valladolid: Universidad de Valladolid, 2012.

AMER BALLESTER, Catalina; MATAS, Joan Josep. «El moviment associatiu de la discapacitat 1983-2019 de la consquesta a l’exercici de drets», en CASTILLO FUENTESAL, Marina; MARIMON RIUTORT, Antonio; COMPANY MATAS, Arnau (eds.). L’associacionisme a les Illes Balears (1976-2019). Barcelona: L’Arjau, 2023, pp. 139-164.

AZÚA BERRA, Paulino. «Análisis del movimiento asociativo», Siglo Cero, 59 (1978), p. 29.

AZÚA BERRA, Paulino. «El movimiento asociativo en cifras», Siglo Cero, 59 (1978), p. 35.

CARBÓ, Mercedes. Sonrisas rotas. Barcelona: Ediciones Marte, 1976, p. 53.

CONSUEGRA REGALADO, Víctor. Un silencio atronador. Las personas con diversidad funcional intelectual entre el segundo franquismo y la Transición. Trabajo Fin de Máster. Zaragoza: Universidad de Zaragoza, 2022.

DEL CURA GONZALEZ, Mercedes; MARTINEZ PEREZ, José. «From resignation to non-conformism: association movement, family and intellectual disability in Franco’s Spain (1957-1975)», Asclepio. Revista de Historia de la Medicina y de la Ciencia, 68, 2, (2016), en:https://asclepio.revistas.csic.es/index.php/asclepio/article/download/704/1042?inline=1

DÍAZ ARNAL, Isabel. «La educación de deficientes como problema social», Revista de Educación, 93 (1959), p. 10.

DÍAZ ARNAL, Isabel. «La educación de deficientes como problema social», Revista de Educación, 93 (1959), p. 10.

DÍAZ ARNAL, Isabel. «La inadaptación social de la infancia y la juventud infradotadas», Revista de Educación, 141 (1962), pp. 14-15.

DÍAZ ARNAL, Isabel. «La inadaptación social de la infancia y la juventud infradotadas», Revista de Educación, 141 (1962), pp. 13-14.

DÍAZ ARNAL, Isabel. «La reeducación de los inadaptados psíquicos», Revista de Educación, 157 (1964), p. 73.

DÍAZ ARNAL, Isabel. «Los cursos de formación en pedagogía terapéutica», Revista de Educación, 83 (1966), p.2.

DÍAZ ARNAL, Isabel. «Los cursos de formación en pedagogía terapéutica», Revista de Educación, 83 (1966), p.2.

FERRER, D.P.; FARRÉS, D.J.M.; ORRIOLS, D. M. «Sobre el ocio de los deficientes mentales», en VVAA, Conferencia Nacional sobre Integración del Minusválido en la Sociedad: Minusval-74. Madrid: SEREM, 1975, p. 721

GONZÁLEZ GÓMEZ, Sara; REBORDINOS HERNANDO, Francisco José. «La Asociación de Paralíticos Cerebrales de Salamanca. ASPACE: una apuesta por la igualdad de oportunidades educativas», en BERRUEZO ALBÉNIZ, María Reyes; CONEJERO LÓPEZ, Susana (coords.). El largo camino hacia una educación inclusiva: la educación especial y social del siglo XIX a nuestros días. Navarra: Universidad Pública de Navarra, 2009, pp. 615-626. Sobre ASNIDO véase MATAS, Joan Josep. (2018), op.cit., p. 7.

KUDLICK, Catherine J. «Disability History: Whay We Need Another “Other”», American Historical Review, 108 (2003), pp. 763-793.

LEDESMA HERAS, Juan Antonio. 15 historias de vida de activistas de la discapacidad. Madrid: CERMI, 2012, p. 63.

MARTÍNEZ, Eusebio. «Actitudes sociales y educación de deficientes somáticos, psíquicos y sociales», Revista de Educación, 171 (1965), p. 1.

MARTOS CONTERAS, Emilia Personas mayores y diversidad funcional física e intelectual durante la transición a la democracia. Almería: Universidad de Almería, 2016.

MARTOS CONTRERAS, Emilia. «De invisibles a “estar de moda”: la percepción de la discapacidad en el tardofranquismo», Historia Actual Online, 56 (2021), pp. 47-60, en: https://historia-actual.org/Publicaciones/index.php/hao/article/view/2067/1704

MARTOS CONTRERAS, Emilia. «De la Educación Especial a las Aulas Integradas: la evolución de la educación específica desde un ámbito provincial», en FERNÁNDEZ AMADOR, Mónica; MARTOS CONTRERAS Emilia (coords.). Instituciones almerienses en la Transición. Sevilla: Junta de Andalucía, 2018, pp. 149-166.

MARTOS CONTRERAS, Emilia. «El estudio histórico de la diversidad funcional en España: un estado de la cuestión», Ayer, 114 (2019), pp. 341-355.

MARTOS CONTRERAS, Emilia. Historia de la discapacidad en Almería. Almería: Círculo Rojo, 202.

MATAS, Joan Josep. De l’obscuritat a la llum Evolució històrica de les institucions, asociacions i organitzacions de la discapacitat a Mallorca. Palma: Lleonard Muntaner, 2018.

MOLINA ROLDÁN, Rosa María. Aproximación a la educación especial en Almería durante el último tercio del siglo XX. El CEEE Princesa Sofía. Tesis doctoral. Granada: Universidad de Granada, 2010.

PUERTO GARCÍA, Ernesto. «La Federación nacional de Asociaciones de Padres de Subnormales», en VVAA. El problema de los niños subnormales. Madrid: Servicio Nacional de Asociaciones Familiares, 1964, pp. 249-251.

PUERTO GURREA, Mario. «Quisiera contaros…los orígenes», en LÓPEZ IGLESIAS, Javier (ed.). 50 años con las personas con discapacidad intelectual. Madrid: FEAPS, 2014, p. 18.

SANZ ROJO, Mariano. «Notas sobre la educación especial», Revista de Educación, 193 (1967), p.62.

SCHEERENBERGER, R.C. Historia del Retraso Mental. San Sebastian: Servicio Internacional de Información sobre Subnormales, 1984.

TARRAGONA, Eduardo. Libro rojo de los subnormales. Barcelona: Portic Hispanic, 1972.

TRONCOSO, María Victoria; FLÓREZ, Iñigo. Mi hija tiene Síndrome de Down. Madrid: La esfera de los Libros, 2006, p. 73.

VVAA, Estudio sociológico sobre los subnormales en España, Instituto de Sociología Aplicada de Madrid, Madrid, 1968.

VVAA. III Jornadas técnicas de Estudio sobre problemas de subnormales. Madrid: Delegación nacional de la Familia, 1970, p. 310.

Descàrregues

Publicat

2024-10-01

Número

Núm. 44 (2024): juliol-desembre: Història de l'educació social en la segona meitat del segle XX: polítiques, institucions, entitats i educadors

Secció

Tema monogràfic

Llicència

La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.

Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:

  1. Els autors cedeixen a la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la revista Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació.
  2. Els autors responen davant la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.
  3. És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.
  4. La Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.
  5. Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
  6. La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.