L’Escola de Cecs, Sordmuts i Anormals de l’Ajuntament de Barcelona (1911-1939): Una experiència truncada

Resum

Les dècades dels anys vint i trenta a Barcelona, però també a altres parts de Catalunya i Espanya, es van caracteritzar per una gran efervescència de la renovació pedagògica que ha estat a bastament estudiada. Però potser no ho ha estat tant la influència que aquesta vitalitat pedagògica va tenir en l’educació de la infància amb discapacitat. Aquest article es proposa resseguir una experiència rellevant, l’Escola de Cecs, Sordmuts i Anormals de Barcelona, que l’any 1919 es va instal·lar a Vil·la Joana, alhora que experimentava una important reforma, i la creació del Laboratori annex d’Estudis i Investigacions. En aquells moments l’Escola passà a ser una institució molt vinculada a la renovació pedagògica que vivia el país i a tenir-hi una projecció que arribà més enllà de les seves fronteres. Aquest article recupera la història d’aquesta Escola, des dels seus orígens l’any 1800 fins que el final de la Guerra Civil truncà aquella renovació. Les fonts documentals amb les quals treballem permeten no només una reconstrucció institucional de la vida del centre, sinó entrar amb detall en el seu funcionament intern i pedagògic, sense estalviar-nos els conflictes interns ni els greus esdeveniments viscuts durant la guerra.

Paraules clau: història de l’educació, escoles municipals, educació especial, societat i educació, escola i guerra.