Nous paradigmes en l’ensenyament de la història

Resum

El present treball ofereix una visió sobre la societat digital i les noves tecnologies de la informació i la comunicació en educació en relació amb l’ensenyament de la història. Explica com la cultura ha construït extensions de nosaltres mateixos i fa un repàs del valor que s’ha donat a la memòria fins a arribar a la capacitat d’abstracció, relacionant-la amb l’aprenentatge de la història. Les pautes d’aprenentatge varien amb l’aparició del telèfon mòbil, intel·ligència nova que incorpora telèfon i ordinador i que suposa l’extensió més gran de l’ésser humà, una ment de base digital d’intel·ligències múltiples. Els autors defensen la importància de la difusió i la implantació de l’ús de les noves tecnologies en l’ensenyament de la història, així com les finalitats relacionades amb l’aprenentatge d’aquesta ciència social. L’article acaba amb una reflexió sobre el coneixement disciplinari, el qual inclou el mètode, ja que la pràctica d’habilitats metodològiques només s’aprèn exercitant-les.

Paraules clau: didàctica de la història, societat digital, TIC, memòria, capacitat d’abstracció, història, ruptura digital, telèfon mòbil, pautes d’aprenentatge, intel· ligències múltiples, ensenyament, aprenentatge.