S'obre a convocatòria pública per a la presentació d'articles en relació amb el monogràfic previst per al segon semestre de 2024 de la revista Educació i Història. Revista d'història de l'educació que edita la Societat d'Història de l'Educació, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, que durà per títol "Història de l'educació social en la segona meitat del segle XX: polítiques, institucions, entitats i educadors".

Aquelles persones interessades a enviar algun article original i inèdit per a què s'iniciï el procés d'avaluació per parells de cecs han de fer-ho abans de l'1 de desembre de 2023 mitjançant la plataforma digital de la revista (per a registrar-se com usuari/ària, entrau aquí).

Monogràfic: "L'educació social a la segona meitat del segle XX: polítiques, institucions, entitats i educadors"

Coordinació: Joan Josep Matas Pastor (CESAG-UP Comillas / Universitat de les Illes Balears) i Lluís Ballester Brage (Universitat de les Illes Balears)

Presentació: Després de la Segona Guerra Mundial es consolidà a Europa l'anomenat estat del benestar. Les polítiques socials de la majoria d'estats europeus incrementen els seus pressuposts, solidifiquen l'andamiatge institucional i es converteixen en un dret inalienable per a qualsevol ciutadà. A partir dels anys seixanta, setanta i vuitanta, del segle passat, l'Estat social de dret era ja una realitat que donava resposta, no sempre de manera suficient, a tots aquells col·lectius que quedaren al marge del desenvolupisme econòmic.

Els nous moviments socials dels anys seixanta com el feminisme, l'ecologisme, el pacifisme, entre d'altres, propiciaren un nou escenari dins l'educació social i les polítiques socials. De fet, començaren a aflorar col·lectius tradicionalment invisibles que influïren decisivament en les institucions públiques i en el disseny i aplicació de les polítiques socials.

En el cas de l'Estat espanyol, tradicionalment els serveis socials sectorials (persones amb discapacitat, persones majors, entre d'altres) havien estat en mans d'institucions privades. Ara bé, a partir dels anys vuitanta del segle XX, amb la reforma democràtica aniran configurant un important sistema de benestar, desenvolupant el marc normatiu i competencial, així com un sistema de finançament i d'oferta professionalitzada, en el marc de l'Estat que es configura amb la Constitució de 1978. Aquesta etapa democràtica es desenvoluparà després d'un llarg període de tensions, d'enorme transformació social i econòmica en el context polític de la dictadura. Les millores econòmiques i les polítiques socials foren instrumentalitzades convertint-se en eines propagandístiques estratègiques per a la supervivència del règim franquista. Ara bé, els canvis a Europa i les profundes transformacions socials a l'Estat, acabaren fent créixer la llavor del canvi democràtic i el desenvolupament de polítiques socials basades en el reconeixement de drets.

El desenvolupament de l'Estat de les autonomies permeté consolidar unes polítiques socials estructurals i permanents, basades en el reconeixement de drets socials, procés de canvi que el tercer sector social i la resta d'organitzacions de la societat civil reclamaven i que acompanyen fins ara mateix.

Termini de presentació d'originals: 1 de desembre de 2023.