La pintura mural romànica de Catalunya, avui

Resum

La pintura mural romànica de Catalunya, que se salvà de l’espoli i la dispersió el 1919, quan la Junta de Museus de Barcelona endegà una magna campanya de compra, arrencament i trasllat al museu, és un patrimoni únic de valor universal, de gran qualitat i extensió. Tot i que no ens ha pervingut la de les catedrals romàniques, ni la de les grans abadies com Ripoll, el que es conserva és molt notable,

tant estilísticament com des del punt de vista de la iconografia, inspirada sobretot en la de la Roma paleocristiana i de la reforma gregoriana, però amb altres aportacions del món bizantí, del món llombard i del món germànic, traduïdes en programes d’imatges molt originals. A les obres emblemàtiques conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), com l’absis de Sant Climent de Taüll, capolavoro de la pintura romànica europea, o el de Sant Pere de la Seu d’Urgell i el de Santa Maria d’Àneu, de notabilíssima qualitat tots dos, les pintures de Sant Joan de Boí, una part de les de Sant Quirze de Pedret i d’altres, s’hi han de sumar les del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, les del Museu Episcopal de Vic, les del Museu d’Art de Girona i les del Museu Diocesà d’Urgell i, a més, nombrosos murals i testimonis pictòrics conservats in situ, molts dels quals descoberts en la restauració de monuments efectuada als darrers anys. D’aquestes troballes, sobresurten les pintures de Sant Vicenç d’Estamariu i, també, noves imatges als arcs triomfals de

Sant Climent de Taüll, amb les quals es pot completar millor la lectura del seu programa iconogràfic. En aquest article es recull el més important d’aquest patrimoni mural pictòric, així com les darreres aportacions de la crítica i la bibliografia més recent.