La pintura gòtica als països de parla catalana entre els segles XIV i XV

Autors/ores

  • Rosa Alcoy Universitat de Barcelona

Resum

La pintura gòtica als països de parla catalana va evolucionar sobre el dens teixit deixat per l’art del segle xiii, que havia anat fonent les seves herències bizantines. Arribats al 1300, la superació del model bizantí és un fet, el mural continua essent la tècnica primordial i la pintura sobre taula i la miniatura comencen a guanyar terreny. Sobre la magnífica base dels temps de Jaume II, el segon quart del segle xiv esdevé una època daurada per al gòtic català i un període de fonamentació de la tradició pictòrica posterior. El taller de Ferrer
Bassa, coneixedor de la cultura de Giotto i dels seus companys toscans, rep els encàrrecs de la cort, mentre que al regne de Mallorca l’art conreat a Pisa i Siena és interpretat per diversos tallers de gran interès. El perfil italianitzant de la pintura es manté després de la Pesta Negra (1348), per més que pintors com Destorrents, els germans Serra, Valldebr iga o Llorenç Saragossa se’n replantegin nombrosos aspectes. Ja dins les darreres dècades del segle xiv creixen les expectatives dels tallers locals i es multipliquen els centres que
poden generar una pintura de qualitat. Barcelona, amb Lluís Borrassà, Guerau Gener, Joan Mates o Jaume Cabrera, continuarà destacant, però perdrà l’hegemonia, mentre que València congrega una sèrie indiscutible de primeres figures: Pere Nicolau, Gherardo Starnina, Marçal de Sax, els Gonçal Peris, Miquel Alcanyís o Jaume Mateu, que donen rellevància al gòtic internacional, sostingut també per les escoles i tallers de Castelló, Morella, Tortosa, Tarragona, Lleida, Girona, Perpinyà o Mallorca. A partir de les darreres i més significatives aportacions al tema, aquest article revisa la pintura més notòria d’un període molt creatiu, que ens durà del 1300 a les primeres dècades del segle xv.

Biografia de l'autor/a

Rosa Alcoy, Universitat de Barcelona

Rosa Alcoy és catedràtica d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona, directora del Grup EMAC. Romànic i Gòtic des del 1997 i investigadora principal de diversos projectes d’I+D. Ha estat cap d’estudis de l’ensenyament d’Història de l’Art (2008-2012) i actualment és membre de les comissions de Doctorat i del Màster d’estudis avançats en Història de l’Art del mateix departament. Directora de la revista Matèria. Revista d’Art del 2003 al 2009 i novament des del 2012, ha format part de l’equip de redacció i ha col·laborat en nombroses revistes i publicacions científiques. Ha estat coordinadora d’unes Accions Integrades Espanya-Itàlia (2010-2011) i del projecte Xarxes docents per a l’art medieval a Catalunya (MQD 2006-2008). Premi extraordinari de doctorat (1989) i becària (FPI), va treballar al Museu Nacional d’Art de Catalunya del 1991 al 1993. És especialista en pintura medieval. En aquest terreny ha comissariat exposicions i ha publicat llibres com Pintures del gòtic a Lleida (1990), Joan Mates, pintor del gòtic internacional (1997), El retaule de Santa Anna de la capella del castell reial de Mallorca i els seus mestres (2000), Sant Jordi i la Princesa (2004), i ha coordinat el volum Pintura I. Dels inicis a l’italianisme (2005) de la col·lecció «L’Art Gòtic a Catalunya». És coautora del llibre d’estudis publicat per M. Moleiro sobre el Saltiri anglocatalà de París (2006). Ha curat l’edició, entre d’altres publicacions, d’El Trecento en obres (2009), Contextos 1200 i 1400 (2012) i Art Fugitiu (2014) i ha col·laborat amb el projecte i els darrers volums del Corpus Virtrearum Medii Aevi de Catalunya (IEC).

Descàrregues

Número

Secció

Catalan Version