Contribution à l'étude de la géométrie alaire du genre "Calopteryx" (Odonates) Autores/as Jean Brémond Resumen En aquest treball s'ha investigat, la funció de la corba alar tenint com a base la utilització dels punts tangents i perpendiculars que coincideixen amb l'anatomia i els àpexs alars. El contorn alar de Calopteryx ha estat comparat amb una ellipsi pròpiament dita. La conclusió que se n'ha tret és que la coincidència és molt feble. Hi ha una certa variabilitat de les corbes en funció del sexe i de les espècies al gènere Calopteryx, i el màxim de curvatura correspon a Calopteryx virgo. Gràcies també a aquest mètode, s'obté una classificació que permet d'agrupar mascles i femelles de les tres espècies del gènere. L'interès d'aquestes investigacions està en el fet que es poden aplicar aquestes formules a tots els Odonats. Aquest tipus de geometria permet de comparar el desplaçament de l'àpex posterior en la sèrie dels Odonats, el qual desplaçament va molt lligat amb el valor funcional propi de cada espècie. L'estudi de la morfologia sota aquest punt de vista permet de posar en evidència els fenòmens d'eixamplement, aprimament, rectangularització i triangularització alar. A través de les diverses famílies de Zigbpters és possible de constatar una clara orientació cap a la rectangularització, cosa que es particularment visible en el cas de Lestes i Agron. En el cas dels Anisòpters, trobem a l'ala anterior una rectangularització que és reflex d'una adaptació a un vol extremadament ràpid. En el cas de l'ala posterior, hi ha una tendència a la triangularització. En els Anisozigopters es dóna una posició geomètrica intermedia. En el pla sistemàtic, els caràcters compostos coincideixen amb els de la geometria alar, tal com evidenciem en els anisòpters Gomphidae i Chlorogomphidae. SELYS-LONGCHAMPS (1889) considerava Palaeophlebia superstes un Calopterygidae, la qual cosa confirma els valors geomètrics trobats i remarca una certa unitat entre tots dos subordres. S'ha assenyalat també l'arcaisme als Gomphidae, i la geometria alar torna a accentuar les opinions precedents. Gràcies a aquests caràcters, podem donar una interpretació de les relacions entre els Odonats. L'arquitectura alar que varia des dels Zigbpters als Anisbpters, i que conserva certs caràcters intermedis dels Anisozigòpters i els Gònfids, denota una tendència evolutiva morfològica en estreta relació amb el valor funcional de les ales. Les ales que bateguen lentament són del tipus de nansa i caracteritzen els insectes més arcaics. Els Anisòpters tenen una certa tendència a la triangularització i són adaptats a la velocitat. La presència d'una arquitectura de tipus arcaic en certs neuròpters (Myrmeleo, Ascalaphus, Hemerobius) i protomecòpters (Notiothaumidae) prova les relacions evidents entre l'activitat funcional i la morfologia alar. Els Calopterygidae representen, per a nosaltres, el grup que conté els valors morfològics més generals als Odonats, que es palesen particularment per la geometria alar. Els punts capitals que acabem d'examinar posen l'accent sobre la importància d'una «geometria comparada» que ens doni alguns mitjans eficaços de mesures morfològiques i funcionals. Descargas Los datos de descargas todavía no están disponibles. Descargas Text complet (Català) Publicado 2005-05-23 Número Vol. 42 : 1978 (Secció de Zoologia, 2) Sección Artículos Licencia La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:Els autors cedeixen a la Institució Catalana d’Història Natural (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la revista Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. Els autors responen davant la Institució Catalana d’Història Natural, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.La Institució Catalana d’Història Natural, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.