Distribució i estat de conservació del llagost de saladar Mioscirtus wagneri maghrebi Fernandes, 1968 i altres espècies d’ortòpters als ambients salins de la plana de Lleida

Resumen

Els ambients salins, entre els quals hi ha els matollars de salat (Suaeda vera subsp. braun-blanquetii), que és un hàbitat d’interès comunitari, són actualment molt escassos a l’interior de Catalunya perquè han estat majoritàriament transformats en conreus de regadiu. Entre els ortòpters que viuen en aquests medis trobem el llagost de saladar, Mioscirtus wagneri (Eversmann, 1859), una espècie que és distribueix de forma discontinua des de la península Ibèrica fins a l’oest de Xina. Les dades del llagost de saladar a Catalunya fins ara eren escasses i relativament recents (any 1996), per la qual cosa és una espècie catalogada com a vulnerable. Per intentar esmenar el desconeixement que se’n tenia, el 2022 es van mostrejar tots els sectors de la plana de Lleida definits com a salins a la cartografia dels hàbitats de Catalunya. A més, es van mostrejar també sectors salins coneguts pels autors que no estan inclosos en la cartografia esmentada. En total van ser mostrejades 50 localitats, i en 14 d’elles es va detectar el llagost de saladar. Com a resultat d’aquest mostreig, podem afirmar que la distribució de l’espècie és més àmplia que la que fins ara es coneixia i que aquest llagost només és present al sector occidental de la plana. L’espècie té densitats molt desiguals i la seva població es troba molt fragmentada i ocupa retalls amb Suaeda vera que en alguns casos són extremament petits. L’estudi ha posat de manifest que la cartografia dels hàbitats de Catalunya no inclou la totalitat dels sectors salins i que molts dels cartografiats estan fortament alterats. Dels 50 polígons prospectats, 22 no estaven cartografiats, malgrat que el salat és present en tots ells. Al marge del llagost de saladar, durant les prospeccions s’han detectat 33 altres espècies, entre les que en cal destacar 3 que són també característiques dels ambients salins. En concret, s’ha detectat Heteraclis adspersa (Redtenbacher, 1889) en una localitat, el llagost de canyís (Tropidopola cylindrica Marschall, 1836) en 4 localitats i la llagosta de duna (Calephorus compressicornis Latreille, 1804) en una localitat. Cal destacar que Heteraclis adspersa no havia estat mai detectat a Catalunya fins ara. L’alta fragmentació de la distribució de Mioscirtus wagneri a la plana de Lleida, així com la marginalitat, el mal estat de conservació i la manca de protecció dels sectors salins que ocupa fan que la situació d’aquesta espècie sigui realment molt preocupant i que sigui imprescindible adoptar mesures per a la conservació del seu hàbitat.