Classificació paleoecològica de les formes dels rudistes - una eina per a l'anàlisi paleoambiental Autors/ores Peter W Skelton Eulàlia Gili i Folch Resum Els rudistes com a suspensívors epibentònics sèssils sols podien adaptar-se a les pressions ambientals per mitjà del creixement de la closca. Per això, les closques dels rudistes mostren una sèrie de formes, les característiques bàsiques de les quals estan en estreta relació amb el caràcter de l'hàbitat que ocupaven. Skelton & Gili (en premsa) classifiquen les closques dels rudistes en tres morfotipus ecològics generals, basats en els paradigmes definits per Skelton (1979a). En aquest treball exposem els trets principals d'aquesta classificació, fent ressaltar les seves implicacions paleoecològiques. Elevadors (elevators): tot el marge de creixement de la valva fixa estava involucrat en el creixement cap amunt. L'índex d'elevació, E, que comprèn la mitjana entre la màxima (α) i la mínima (β) inclinació de la paret externa del marge de creixement de la valva fixa, s'aproximava a 90°. E podia variar, pero el límit inferior per al creixement normal és per definició E=45°. Aconseguien l'estabilització per la implantació passiva de la valva fixa en el sediment, eventualment reforçada per la fixació lateral en els veïns. Ocupaven substrats tous, generalment fangosos, amb acumulació neta positiva. Els rudistes elevadors estaven, doncs, restringits a ambients d'energia baixa a moderada, rarament subjectes a torrents tractius. Adherents (clingers): una part del marge de creixement de la valva fixa creixia directament sobre el substrat, cimentant-se, si era dur, (adherents fixos) o adaptant-se a la seva superfície (adherents friccionals). Com que (β tendia aixi a 0°, E havia de ser per definició < 45°. L'estabilitat era assolida pel contacte directe de la base de la closca amb el substrat. Els rudistes adherents extremaven l'àrea de la superfície de contacte basal (A) aproximant-la a l'àrea del polígon convex dibuixat pel perímetre basal de la closca sobre la superfície del substrat (A', o àrea virtual de suport). Així A/A' tendia a aproximar-se a 1, i per definició havia de ser > 0.75. Ocupaven substrats des de relativament estables a durs amb sedimentació neta de negligible a positiva, però amb fluxos de sediment solament ocasionals. La majoria dels rudistes adherents podien afrontar entrades de sediment intermitents fent crèixer cap amunt, escalonadament, la superfície de creixement basal. Les condicions de corrent associades podien implicar la inhibició freqüent o regular de deposició, però els torrents tractius eren rars. Ajaçats (recumbents): la clau d'aquest morfotipus era també l'estabilització, generant amb els marges Mures de les valves sobre el substrat una base ampla per a la closca. E era així, una altra vegada < 45°. Però a diferència de l'adherent, l'àrea de contacte amb el substrat (inestable), A, tenia poca importància per a 1'estabilització. Els rudistes ajaçats extremaven els diàmetres efectius del contorn de la base de la closca (és a dir A') de manera que aquesta adquiria una forma arquejada o estrellada que resistia la boleiada i soscavació dels corrents. En consequència, A/A' era menor que 1, i per definició havia de ser < 0.75. Ocupaven sorres calcàries mòbils, amb removiments de sediment freqüents i sedimentació positiva neta negigible. Descàrregues Les dades de descàrrega encara no estan disponibles. Descàrregues Text complet Publicat 2005-05-23 Número Vol. 61 : 1993 Secció Sistemes i Processos Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:Els autors cedeixen a la Institució Catalana d’Història Natural (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la revista Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. Els autors responen davant la Institució Catalana d’Història Natural, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.La Institució Catalana d’Història Natural, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.