Contribution à l'étude de la géométrie alaire du genre "Calopteryx" (Odonates)

Resum

En aquest treball s'ha investigat, la funció de la corba alar tenint com a base la utilització dels punts tangents i perpendiculars que coincideixen amb l'anatomia i els àpexs alars.
El contorn alar de Calopteryx ha estat comparat amb una ellipsi pròpiament dita. La conclusió que se n'ha tret és que la coincidència és molt feble. Hi ha una certa variabilitat de les corbes en funció del sexe i de les espècies al gènere Calopteryx, i el màxim de curvatura correspon a Calopteryx virgo. Gràcies també a aquest mètode, s'obté una classificació que permet d'agrupar mascles i femelles de les tres espècies del gènere.
L'interès d'aquestes investigacions està en el fet que es poden aplicar aquestes formules a tots els Odonats. Aquest tipus de geometria permet de comparar el desplaçament de l'àpex posterior en la sèrie dels Odonats, el qual desplaçament va molt lligat amb el valor funcional propi de cada espècie. L'estudi de la morfologia sota aquest punt de vista permet de posar en evidència els fenòmens d'eixamplement, aprimament, rectangularització i triangularització alar.
A través de les diverses famílies de Zigbpters és possible de constatar una clara orientació cap a la rectangularització, cosa que es particularment visible en el cas de Lestes i Agron.
En el cas dels Anisòpters, trobem a l'ala anterior una rectangularització que és reflex d'una adaptació a un vol extremadament ràpid. En el cas de l'ala posterior, hi ha una tendència a la triangularització. En els Anisozigopters es dóna una posició geomètrica intermedia.
En el pla sistemàtic, els caràcters compostos coincideixen amb els de la geometria alar, tal com evidenciem en els anisòpters Gomphidae i Chlorogomphidae.
SELYS-LONGCHAMPS (1889) considerava Palaeophlebia superstes un Calopterygidae, la qual cosa confirma els valors geomètrics trobats i remarca una certa unitat entre tots dos subordres. S'ha assenyalat també l'arcaisme als Gomphidae, i la geometria alar torna a accentuar les opinions precedents. Gràcies a aquests caràcters, podem donar una interpretació de les relacions entre els Odonats. L'arquitectura alar que varia des dels Zigbpters als Anisbpters, i que conserva certs caràcters intermedis dels Anisozigòpters i els Gònfids, denota una tendència evolutiva morfològica en estreta relació amb el valor funcional de les ales. Les ales que bateguen lentament són del tipus de nansa i caracteritzen els insectes més arcaics. Els Anisòpters tenen una certa tendència a la triangularització i són adaptats a la velocitat. La presència d'una arquitectura de tipus arcaic en certs neuròpters (Myrmeleo, Ascalaphus, Hemerobius) i protomecòpters (Notiothaumidae) prova les relacions evidents entre l'activitat funcional i la morfologia alar.
Els Calopterygidae representen, per a nosaltres, el grup que conté els valors morfològics més generals als Odonats, que es palesen particularment per la geometria alar.
Els punts capitals que acabem d'examinar posen l'accent sobre la importància d'una «geometria comparada» que ens doni alguns mitjans eficaços de mesures morfològiques i funcionals.