The transnational experience of a Catalan nationalist: Pere Rossell i Vilar and the reform of the Barcelona Zoo (1918-1921)

Resum

Pere M. Rossell i Vilar (1883-1933), veterinari i al final de la seva vida polític, és molt conegut com a impulsor de la ramaderia científica. Va aplicar les seves idees d’una «raça catalana» no només al bestiar (boví i porcí) sinó també a l’ésser humà. A causa de la seva insistència en la «puresa racial», els historiadors el van qualificar de «racista modern». Molt menys conegut és el seu paper important en els intents de reforma del Zoo de Barcelona entre 1918 i 1932. En aquest context, el 1919 i el 1921, Rossell va elaborar dos voluminoses memòries que encara no s’han estudiat. En aquestes memòries va intentar presentar l’estat de la qüestió en la gestió de zoològics presentant una gran quantitat de dades dels zoos europeus i nord-americans. Van tractar temes com la construcció de cases d’animals, les malalties dels animals, els paràmetres econòmics i el personal del zoològic. El primer memoràndum es basava en gran part en informes publicats pel reformador francès del zoo Gustave Loisel. El segon va ser fruit del viatge de Rossell al zoo per l’Europa occidental i central l’estiu de 1920. Rossell va estar profundament influenciat per la «revolució del zoològic» de Carl Hagenbeck i el seu concepte de tancaments sense barres ni tanques visibles posat en pràctica en el «paradís animal» de Stellingen a les afores d’Hamburg. Aquest article mostrarà com ambdues, la lectura de Loisel de Rossell i el seu entusiasme per Hagenbeck, van impulsar la discussió sobre la reforma a Barcelona dels anys vint i més enllà. Així, es posarà en relleu la rellevància de les xarxes transurbanes de zoològics, així com el debat en curs sobre l’objectiu del zoo, dividit entre la recerca científica, l’aclimatació i la cultura de masses. A través de la comunicació constant, la cooperació, però també la competició, els zoos van evolucionar conjuntament. Finalment, l’article preguntarà com van conviure el nacionalisme català i el racisme biològic de Rossell amb la seva visió transnacional d’un zoològic modern.