Ficción y serial killer: cuando las mujeres recurren a la violencia Autors/ores Marina López Martínez Universitat Jaume I de Castelló Resum This article deals with the figure of the serial killer, a character whose extreme violence has constituted it as the maximum exponent of evilness in our cultural representations. My main interest is to see the treatment that some French police novel writers reserve to him: Brigitte Aubert, Maud Tabachnik, Fred Vargas and Virginie Despentes. The cinematographic adaptation of Despente’s Baise-moi (2000) is specially revealing: while the bloodthirsty murders of Hannibal Lecter or other masculine serial killers receive the approval of the great public and the critic in general, the crimes committed by the two heroins of Virginie Despentes have been put under censorship. I try to demonstrate from this example that the use of violent women is still disturbing, a taboo after which remains old generic prejudices. Descàrregues PDF Publicat 2010-07-13 Número Núm. 11 (2005): Género y cultura popular Secció Dossier Llicència Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret exclusiu de difusió, durant un any des de la publicació a la revista, a partir del qual l’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista. Els autors i autores són lliures de fer acords contractualsaddicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista, un cop transcorregut un any des de la seva aparició. S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple) passat el període de difusió en exclusivitat a la revista, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
