Cinc anys
després de la descripció de Penicillium aureocephalum per Muntañola-Cvetkovic, Hoyo i GórnezBolea,
els autors del present treball han anat afegint Inés dades de camp a les ja existents, que
comencen a subministrar una imatge més viva d'aquest curiós anamorf saprotrófic dins de les
comunitats naturals on esporula. El present treball és un resum d'aquestes dades corológiques,
ecológiques i fenológiques, acompanyat de comentaris. La principal conclu sió és que I'espécie se' ns
presenta com un fong termófil que colonit za preferentm ent fulles caigudes de surera (Quercus suber),
que han mort a l' arbre per la calor produída per incendis, pero que també pot créixer, menys sovint,
sobre altres substrats, com ara fulles o fruits de Cistus salviifolius, C. ladanifer, Quercus coccifera, etc.
que han estat descarre gats per les plantes com a resposta a un fort estrés hídric. El treball inclou un
mapa de la distribuci ó de I'espécie en el Pare Natural del Cap de Creus, fins ara I' área óptima de
creixement, i un altre mapa amb la distribució coneguda actualment en els Paisos Catalans, on apareix
provisionahnent endémica. S'ofereix un estudi macrofotográfic de l'especie, útil per ajudar els
mic ólegs a trobar noves localitat s d'aquest curiosa especie d'anamorf, tan diferent de les més
conegudes de Penicillium , ja que té aspect e de mixomic et, que es comporta COIll a term ófila i
saprotrófica sobre fulles riques en nutrients.