Aretafila de Cirene: "armas de mujer" como instrumento de acción política Autors/ores María Dolors Mirón Pérez Instituto de Estudios de la Mujer, Universidad de Granada Paraules clau: Aretafila de Cirene, Plutarco, orden de género, transgresión, política, memoria Resum La figura de Aretafila es una de las más singulares y complejas de Virtudes de mujeres, de Plutarco (ca. 50 - ca. 120 d. C.), donde este presenta una serie de actuaciones de mujeres dignas de recuerdo como ejemplos de virtud femenina. A lo largo del relato, Aretafila se mueve constantemente por los bordes de la transgresión, sumergiéndose en el mundo masculino de la política, aunque mediante el empleo de típicas “armas de mujer” consideradas inquietantes por el pensamiento patriarcal clásico. El final de la historia, sin embargo, supone el “feliz” regreso al buen orden, tanto político como de género; y es mediante él que la hasta entonces transgresora Aretafila es “domesticada” y puede ser mostrada como ejemplo de virtud. Este relato también nos invita a reflexionar acerca de los mecanismos de construcción de la memoria histórica y legendaria cuando la protagonista es una mujer. Descàrregues PDF Publicat 2012-11-05 Número Núm. 18 (2012): Desorden y transgresión en el mundo antiguo Secció Dossier Llicència Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret exclusiu de difusió, durant un any des de la publicació a la revista, a partir del qual l’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista. Els autors i autores són lliures de fer acords contractualsaddicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista, un cop transcorregut un any des de la seva aparició. S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple) passat el període de difusió en exclusivitat a la revista, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
