Scream, la cultura popular y el feminismo de la tercera ola: "Yo no soy mi madre"

Autors/ores

  • Kathleen Rowe Karlyn University of Oregon
  • Isabel Clúa (trad.) Universitat Autònoma de Barcelona

Resum

This paper analyzes Wes Craven’s horror trilogy Scream; the trilogy, like all popular texts, is riddled with contradictions about women’s representation that beg a careful analysis based on an informed understanding of media culture and representation, of history, and of the issues that matter to young women today. My reading of the film draws up the connections between Third Wave feminism and popular culture in order to show how these films provide a rich opportunity to study the contradictions and possibilities of feminism in a postmodern age. The purpose here is not to mount an unconditional defense of popular culture, but to argue that women who care about the next generation of girls need to learn more about the popular texts they're drawn to. If a productive conversation is going to happen among women of all ages about the future of the feminist movement, it will have to take place on the terrain of popular culture where young women today are refashioning feminism toward their own ends.

Descàrregues

Publicat

2010-07-13

Número

Núm. 11 (2005): Género y cultura popular

Secció

Dossier

Llicència

 

Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret exclusiu de difusió, durant un any des de la publicació a la revista, a partir del qual l’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

Els autors i autores són lliures de fer acords contractualsaddicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista, un cop transcorregut un any des de la seva aparició.

S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple) passat el període de difusió en exclusivitat a la revista, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).