The Vertigo of Secularization: The Innovative Notion of Political Authority Autors/ores María Pía Lara Universidad Autónoma Metropolitana Resum El artículo aborda la relación entre religión y política, centrándose en el problema de la autoridad política. La expresión “vértigo de la secularización” se emplea aquí para describir los temores que experimentamos al afrontar el problema de pensar nuestras propias normas políticas. La autora examina tres modelos distintos de autoridad política: el que representa la tradición religiosa cívica (Maquiavelo, Hobbes y Rousseau); el modelo puramente secular (Weber) y un modelo muy original e innovador (Hannah Arendt). A continuación, muestra cómo al traducir los contenidos de la religión al ámbito político, empleándolos también para configurar nuevos espacios políticos, nos encontramos con una idea innovadora de autoridad. En su opinión, la ejemplar noción de autoridad política de Hannah Arendt es la que se adapta mejor a la que la autora denomina idea innovadora de autoridad. Descàrregues PDF Publicat 2010-07-05 Número Núm. 9 (2003): Les dones i les idees Secció Dossier Llicència Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret exclusiu de difusió, durant un any des de la publicació a la revista, a partir del qual l’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista. Els autors i autores són lliures de fer acords contractualsaddicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista, un cop transcorregut un any des de la seva aparició. S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple) passat el període de difusió en exclusivitat a la revista, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
