Chantal Akerman y el espíritu de los años setenta Autors/ores Janet Bergstrom University of California-Los Angeles Manuel Palazón (trad.) Resum This article studies the cinematographic career of Chantal Akerman by placing it within the feminist context of the seventies. In fact, Jeanne Dielman, for instance, was described by Le Monde (January 1976) as “the first masterpiece in the feminine in the history of the representational status of a woman –her desire, her self-image, the image that others create of and for her. Her films have provided different answers to the question “who speaks?”, when the female voice/image is analysed. It is precisely as a question that this feminist film theory, as any definitive answer will always be simplistic. Akerman has shown, in a nondidactic manner, the fragile representational status of “woman” (daughter, mother, etc.) once it is removed from conventional cinematographic usage. Were these questions, so urgently posed during the seventies in women’s films and feminist theory, ever answered? Probably not, despite different attempts to remove “woman’s discourse” or “woman’s voice” from the discussion field, as these questions seem to be posed again by a new generation. Descàrregues PDF Publicat 2010-07-02 Número Núm. 7 (2001): Dones i cinema Secció Dossier Llicència Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret exclusiu de difusió, durant un any des de la publicació a la revista, a partir del qual l’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista. Els autors i autores són lliures de fer acords contractualsaddicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista, un cop transcorregut un any des de la seva aparició. S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple) passat el període de difusió en exclusivitat a la revista, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).