Un caso di «economia morale» del primo Ottocento: il tumulto frumentario di Alghero del 1821

Resum

A Sardenya en els anys a cavall del ser i vuit-cents s'assisteix a un augment del nombre d’avalots relacionats amb l'exportació del forment sard, i per això tota sedició tenia com a fi el de boicotejar la sortida del blat cap a l’estranger. Era una època aquella en la qual s'estava imposant l’economia de mercat am la qual però entrava en crisi el model econòmic de l’ancien régime, de tipus paternalista, que en les conviccions del poble pertocava al rei i als seus representants el deure de disciplinar les provisions de blat i de queviures per a la població. L'economia morals deis pobres no reeixia a posar-se al dia i a adequar-se als mudaments del temps, tot invocant la norma fonamental que assegurava al poble la prioritat d'accés al blat produït per ell mateix dins el territori municipal. Heus ací explicades en síntesi, les raons dels tumults que, doncs, no tenien ara com a fi l’assalt als magatzems públics. on es dipositava el blat per a garantir el pa als més pobres, sinó l’atac als mercants privats responsables acaparadors del forment. En aquest marc s'explica també el que va passar a l'Alguer al 1821 de l’episodi del qual l'autor ofereix una documentació inèdita que complementa altres treballs ja apareguts dins aquesta mateixa revista sobre els tumults deis forment a l’Alguer.