Ahl al-Kitab: mecanismes de cohesió social entre les religions monoteistes en la convivència ibèrica

Resum

Amb aquest treball s'aborden la cooperació sectària i l'hegemonia al llarg dels segles de la convivència ibèrica. S'inicia amb la invasió omeia de la Península (cap a l'any 700 dC), que donà lloc a quasi vuit segles en els quals s'alternaren períodes de conflicte i períodes d'harmonia entre les tres religions monoteistes que en àrab es designen col·lectivament amb el terme Ahl al-Kitab (els pobles de les escriptures'), i finalitza amb la completa reconquesta de la Península i l'expulsió de jueus i moriscos. Es descriuen les friccions ètniques, el tribalisme i les pretensions de superioritat religiosa, amb els mecanismes de cohesió social amb què els membres de les tres comunitats monoteistes van trobar vies de col·laboració en aspectes diversos com el dret, el comerç, les arts, les ciències, la filosofia o l'arquitectura. Mecanismes conformats per antigues aliances jurídiques que en la tradició romanística i en les lleis visigòtiques es coneixen amb el nom de patronat, institució centrada en la dualitat patronus/client i que implicava llaços de protecció i de lleialtat que anticipaven les relacions feudals entre el senyor i el vassall.