El consell obert: la seva recuperació a l’Espanya contemporània

Resum

Aquest treball pretén una aproximació a la recuperació del consell obert de l’edat mitjana a l’Espanya contemporània, després de la seva crisi i el seu silenci, com a forma general d’autogovern municipal. El consell obert com a forma de govern local va tenir una existència limitada. El sorgiment de les monarquies absolutes i la crisi del municipi medieval van derivar en el procés unificador de l’estructura local sota el model del municipi castellà fins al constitucionalisme liberal que, davant la reacció absolutista, va configurar l’edifici politicoadministratiu de l’ Espanya del segle XIX al voltant de la ideologia de partit que va ser positivitzada en les lleis municipals successives. Si bé, enfront del doctrinarisme en el qual va derivar el règim local, el municipi en el sentit modern de generalització representativa va postular la personalitat local del municipi com a individualització natural col·lectiva, revaloritzant el consell obert tant a escala nacional —on va ser recuperat durant la dictadura per l’estatut de Calvo Sotelo i durant la Segona República per la Llei municipal de 1935— com regional —per la Llei municipal catalana del 1934.