La restauració de la Generalitat i la disposició transitòria segona de la Constitució espanyola: una exploració sobre els drets històrics de la nació catalana i les seves implicacions

Resum

El procés encaminat a fer efectiu l’exercici del dret a decidir de la ciutadania de Catalunya en relació amb el seu futur polític ha entrat en els darrers anys en una situació d’estancament derivada de la incapacitat del sistema constitucional espanyol per a integrar les demandes de reconeixement que se n’han derivat. En aquest context, cal explorar marcs conceptuals alternatius per a resoldre la qüestió relativa a la posició constitucional de Catalunya, de manera que es pugui iniciar una negociació política sobre aquest tema. Els drets històrics, consagrats en l’Estatut d’autonomia de Catalunya a partir del reconeixement de l’autogovern derivat del moment constituent del 14 d’abril de 1931, permeten construir un camp d’entesa per a ressituar el conflicte polític i establir línies de solució a partir de la integració en la Constitució espanyola de l’existència a Catalunya d’una voluntat d’autogovern originària prèvia, reconeguda convenientment amb la restauració de la Generalitat. El present treball desenvolupa l’aplicació de la categoria dels drets històrics en el cas de Catalunya i la seva articulació com a fonament històric del règim actual d’autogovern, per a explorar la seva virtualitat en la configuració d’un espai de negociació que permeti superar el bloqueig actual en relació amb la situació constitucional de Catalunya.