La Generalitat de Catalunya i la República Espanyola. Sobirania, autodeterminació i pacte en la relació Catalunya-Espanya

Resum

El dictamen La Generalitat de Catalunya i la República Espanyola representa una fita singular entre les nombroses propostes d’articular les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol que han tingut lloc des del segle XVIII, ja que no es pretén encaixar Catalunya en una estructura autonòmica o federal de l’Estat espanyol, sinó establir una relació entre iguals entre la Generalitat de Catalunya i el Govern de la República Espanyola. Amb aquesta finalitat i a partir de l’aplicació de principis generals del dret i de referents de dret internacional públic i dret comparat, es defensa el reconeixement d’una sobirania limitada de Catalunya, definida per l’Estatut d’autonomia com a norma relacional entre l’Estat i la Generalitat. Aquest argumentari té per objecte donar suport jurídic a la vigència de l’Estatut d’autonomia de Catalunya aprovat en referèndum el 1931 i als pactes que la Generalitat i el Govern republicà espanyol havien establert des de la proclamació de la República, enfront de la introducció a Catalunya del model d’«Estat integral» previst en la Constitució del 1931.