L'endeutament dels municipis catalans en l'edat moderna (segles XVII i XVIII)

Resum

El deute municipal és tan antic com els mateixos òrgans de govern local. De bell antuvi fou necessari que aquests s'endeutessin per a respondre a múltiples despeses, moltes de les quals estaven lligades a les necessitats reials, en especial els seus compromisos bèl·lics. Un cop superat, si més no en part, el deute generat durant la baixa edat mitjana, els municipis s'hagueren d'enfrontar a les conseqüències de les guerres que es produïren en el territori català entre mitjan segle XVII i inicis del XVIII. La Guerra dels Segadors i la seva continuïtat (1640-1659) foren un cop duríssim per a les hisendes locals i quan semblava que les coses s'endreçaven, la Guerra de Successió (1705-1714) les complicà, i molt. Fou important la implicació de la Reial Audiència en aquest afer, atès que generà una certa doctrina sobre les concòrdies que signaren les universitats amb els seus creditors. Concòrdies que ajudaren a superar la situació, malgrat la intransigència de molts creditors. Però la solució vingué sobretot de l'embranzida econòmica que visqué el Principat al llarg del segle XVIII, de manera que les mesures preses pel Consell de Castella arribaren quan el deute dels ajuntaments ja anava de baixa.