Sobrietat digital en el sector de la construcció: el paradigma del dret francès Autors/ores Asimina Tsalpatourou DOI: 10.2436/20.3004.02.200 Paraules clau: sobrietat digital, sobrietat energètica, edificis, marc legal, tecnologia, transició energètica, drets humans. Resum El concepte de sobrietat digital en el sector de la construcció ha emergit com a resposta a les creixents preocupacions ambientals i socials associades a l’ús penetrant de les tecnologies digitals. Així com les innovacions digitals remodelen els edificis per a fer-ne entitats intel·ligents i eficients, hi ha una necessitat urgent d’equilibrar els avenços tecnològics amb la sostenibilitat i les consideracions legals. Els esforços per a la sobrietat digital són sostinguts per iniciatives legislatives i mesures pràctiques destinades a reduir el consum d’energia, millorar la transició energètica i promoure pràctiques digitals responsables. Aquestes iniciatives abracen des de codis de construcció fins a incentius financers i campanyes de conscienciació públiques. Mentre que la sobrietat digital implica una reducció reflexiva de la nostra empremta digital, ja que advoca per un ús més conscient i eficient de l’ús de la tecnologia en els edificis, s’han plantejat algunes crítiques en relació amb les garanties de l’estat de dret i dels drets fonamentals, la qual cosa ha permès observar que calen marcs legals sòlids per a abordar aquests desafiaments. Les polítiques públiques tenen un paper essencial en la promoció de pràctiques sostenibles que alineïn el comportament individual amb els objectius col·lectius i assegurin un accés equitatiu als edificis respectuosos amb el medi ambient. Descàrregues Les dades de descàrrega encara no estan disponibles. Descàrregues PDF (English) Número Vol. 28 (2023) Secció Estudis Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.Els autors en el moment de lliurar els articles a la Revista Catalana de Dret Privat per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:Els autors cedeixen a la Societat Catalana d'Estudis Jurídics (filial de l'Institut d'Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la Revista Catalana de Dret Privat.Els autors responen davant la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.És responsabilitat dels autors l'obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.La Societat Catalana d'Estudis Jurídics està exempta de tota responsabilitat derivada de l'eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.Els continguts publicats a la revista estan subjectes -llevat que s'indiqui el contrari en el text o en el material gràfic- a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s'autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria i l'entitat que la publica i no se'n faci un ús comercial ni cap obra derivada.Revista Catalana de Dret Privat no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
