El règim jurídic dels negocis de disposició dels drets sobre l’habitatge familiar atorgats durant el matrimoni

Resum

Aquest estudi proposa una revisió crítica de la regulació que el Codi civil de Catalunya estableix amb relació als negocis de disposició dels drets sobre l’habitatge familiar atorgats durant el matrimoni pel cònjuge titular dels drets sobre l’habitatge. L’article 231-9 CCCat exigeix que en aquests negocis concorri l’autorització del seu consort, per més que no sigui titular d’aquests drets, i, si escau, l’autorització de l’autoritat judicial, com una mesura de protecció de l’interès del cònjuge no titular i de l’interès de la família que té la seva residència en aquest habitatge. Ara bé, el mateix article 231-9 CCCat sanciona l’anul·labilitat dels negocis dispositius atorgats pel cònjuge titular sense l’autorització del seu consort i sense autorització judicial i protegeix l’adquirent de bona fe a títol onerós enfront del cònjuge no titular, si el cònjuge titular manifesta que l’habitatge no té la condició «d’habitatge familiar». Aquesta solució no és congruent amb la finalitat de protecció de l’habitatge familiar que inspira l’article 231-9 CCCat i vulnera el principi de nul·litat dels actes contraris a les normes imperatives, així com les regles que regeixen la invalidesa i la ineficàcia dels negocis jurídics. Per això es proposa substituir la solució legal per la de la inoposabilitat davant del cònjuge no titular dels negocis dispositius atorgats pel cònjuge titular sense l’autorització del seu consort o sense l’autorització judicial.