Judicial law-making and the principle of effectiveness in European Union (private) law

Resum

L'article analitza el paper i la legitimitat del principi d'efectivitat en el dret privat en l'àmbit europeu i nacional amb dos objectius preliminars: a) comprendre el significat i la força normativa del principi d'efectivitat en el dret europeu i si això difereix en l'aplicació de la jurisprudència dels tribunals nacionals; b) analitzar l'impacte del dret a un recurs efectiu (article 47 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea) en disputes horitzontals. Partint de la metodologia oferta per la filosofia del llenguatge, l'article analitza les principals especificitats de l'efectivitat en la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) —«efectivitat del dret europeu» i «efectivitat de la protecció judicial»— i, de manera crítica, examina la coherència i l'ajustament institucional de cada Sprachgebrauch, així com les seves interaccions. Successivament, l'article reconceptualitza l'efectivitat com un «argument» que, com que és essencialment indeterminat, pot ser fàcilment mal utilitzat, per a fomentar la integració en àrees constitucionalment sensibles, també mitjançant l'adjudicació de dret privat. Els resultats són utilitzats per a avaluar l'impacte del principi d'efectivitat en el dret privat nacional, així com per a guiar el seu desenvolupament en els tribunals nacionals, i suggereixen que els jutges han d'exercir un paper fort i proactiu en el seu diàleg amb el TJUE, i han d'obligar aquest últim a suposar i ponderar més les seves decisions, a fi d'obrir nous espais en el procés deliberatiu sobre el projecte de la Unió Eueropea.