Ús de l'habitatge per raó de la guarda dels fills menors i la introducció d'un tercer: revisió de la regulació catalana a propòsit de la sentència del Tribunal Suprem 641/2018, de 20 de novembre de 2018 Autors/ores Gemma Rubio Gimeno Resum L'ordenament civil català preveu una causalitat discriminada quant a l'extinció del dret d'ús sobre l'habitatge familiar atribuït arran d'un procediment de ruptura matrimonial. La presència d'un tercer en convivència marital amb el cònjuge o l'excònjuge afavorit pel dret d'ús, només extingeix aquest ús si el dret s'ha atribuït per raó de la major necessitat del beneficiari, i no, en canvi, si l'atribució s'ha fet per raó de la guarda exclusiva dels fills menors. El greuge econòmic que pateix el titular o cotitular de l'habitatge familiar que es veu privat del seu ús a favor del cònjuge o l'excònjuge que té la guarda dels fills comuns, és objecte de compensació indirecta en el dret civil català. Aquesta compensació es realitza mitjançant la imputació del valor d'aquell ús al pagament dels aliments als fills o de la prestació compensatòria al cònjuge o excònjuge. La presència del tercer fa que aquest greuge esdevingui més punyent, atès que un subjecte totalment aliè al nucli familiar que va motivar l'adopció de la mesura se'n beneficia a costa del titular privat de l'ús, que ha d'assumir, a més, el cost d'autoabastir la seva pròpia necessitat d'habitatge, en contraposició amb la gratuïtat amb la qual el tercer s'heteroabasteix. A propòsit de la Sentència del Tribunal Suprem 641/2018, de 20 de novembre de 2018, que extingeix l'ús en consideració a la presència d'un tercer que conviu maritalment amb el progenitor que té l'ús per raó de la guarda dels fills, i amb l'argument que l'habitatge ha passat a servir a un nucli familiar divers del que va motivar l'adopció de la mesura, el treball planteja si aquesta solució es pot traslladar al nostre ordenament i, alternativament, quines són les solucions que es poden plantejar davant d'aquesta situació. Així mateix, fa una proposta de modificació de la regulació catalana que permeti una compensació directa per la privació de l'ús de l'habitatge a qui n'és titular o cotitular i que s'orienti a desvincular la protecció de l'interès dels menors de la seva permanència en un habitatge concret. Descàrregues Les dades de descàrrega encara no estan disponibles. Descàrregues Text complet Publicat 2019-09-19 Número Vol. 20 (2019) Secció Estudis Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.Els autors en el moment de lliurar els articles a la Revista Catalana de Dret Privat per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:Els autors cedeixen a la Societat Catalana d'Estudis Jurídics (filial de l'Institut d'Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la Revista Catalana de Dret Privat.Els autors responen davant la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.És responsabilitat dels autors l'obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.La Societat Catalana d'Estudis Jurídics està exempta de tota responsabilitat derivada de l'eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.Els continguts publicats a la revista estan subjectes -llevat que s'indiqui el contrari en el text o en el material gràfic- a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s'autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria i l'entitat que la publica i no se'n faci un ús comercial ni cap obra derivada.Revista Catalana de Dret Privat no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.