Author Guidelines

Normes d'edició

? Extensió d'articles:
– Tribunes: 4.100 caracters (espais inclosos) per pàgina.
– Ressenyes de llibres: 3.200 caracters amb espais inclosos (mitja pàgina) i 5.000 caracters amb espais inclosos (pàgina sencera).
– Seccions: 6.200 - 7.000 caracters, espais inclosos (dues pàgines).
– Articles d'actualitat: 12.000 - 14.000 caracters, espais inclosos.
– Entrevistes d'actualitat: 10.000 - 12.000 caracters, espais inclosos.
– Articles del monogràfic: 15.000 caracters, espais inclosos.
– Documents: 18.000 caracters, espais inclosos.

    A l’hora d’afegir pàgines a les extensiones indicades, sumeu 4.000 - 4.600 caracters (espais inclosos) per pàgina.

? Enviament
– Els articles s’hauran d’enviar per correu electrònic, com a document adjunt, mai com a missatge, a l’adreça Marti.Dominguez@uv.esAquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la o a la del coordinador de la secció. Una vegada es comprove que la recepció ha estat la correcta, el director de la revista, el coordinador o el maquetador enviaran un justificant de recepció via correu electrònic a l’autor.

– Si l’arxiu excedeix el màxim que permet el correu electrònic es pot gravar en un CD i enviar a l’adreça de la revista o al coordinador de la secció, que igualment enviarà un justificant de recepció a l’autor.

? Text
   Aspectes tècnics
    Software
    El text s’ha de presentar en un sol arxiu. Preferiblement ha de realitzar-se amb el processador de textos Microsoft Word, per a Macintosh o Windows.

    Fonts tipogràfiques
    És important presentar l’article en una font usual (Times preferentment), especialment si inclou fórmules o símbols matemàtics, fonètics o de qualsevol altre tipus. En tot cas, han de ser fonts True Type.

   Aspectes ortotipogràfics
    Els criteris sobre l’ús dels signes de puntuació, majúscules, cursives, versaletes i altres aspectes ortotipogràfics i convencionals són els usuals en qualsevol publicació en català.

    Cursiva
    La cursiva s’utilitzarà en els següents casos:
    – En les paraules en una llengua diferent a la utilitzada en el text (amb l’excepció dels noms propis d’institucions, com Zoological Society of London, que s’escriuran en redona).
    – Títols de llibres, obres teatrals, obres d’art, obres de música, pel·lícules i publicacions periòdiques.
    – El nom científic de les espècies.
    – Lletres, paraules o frases amb funció metalingüística (El mot propaganda significa…).
  
    En el cas de majúscules (en els destacats per exemple) o  tipus de lletra que no permeten l’estil cursiva, la paraula o frase en cursiva es marcarà mitjançant cometes simples (‘L’ORIGEN DE LES ESPÈCIES’ ÉS L’OBRA CABDAL DE CHARLES DARWIN).
    En tot cas, s’evitarà l’ús abusiu de la cursiva en els articles.

    Cometes
    – Les cometes s’utilitzaran per a acotar les citacions dins del text o per a indicar un signifcat especial o èmfasi determinat. També s’utilitzaran per a indicar títols d’articles, capítols, poemes, etc.
    – Quan calga s’han d’emprar d’acord amb la gradació següent: « “ ‘ ’ ” ».

    Guions
    Els guions simples s’utilitzaran per a les parales compostes. El guió mitjà s’utilitzarà quan faça la funció de parèntesi. En aquest cas, si després de l’incís va un punt i a banda o un punt i final, el guió no es tanca. Sí que es tancarà quan es tracte d’un punt i seguit.
    En aquells casos no detallats en aquestes normes, l’autor es pot guiar pels criteris que proposa el Manual d’estil d’Eumo Editorial (Mestres, J. M. i altres, 2000. Manual d’estil. Eumo Editorial, Barcelona).

Versaletes
    A la bibliografia, els cognoms s’han d’escriure en versaletes, tret de la lletra inicial, que serà majúscula.

   Aspectes lingüístics
    Els textos s’han de presentar preferentment en català, i això vol dir que aquesta ha de ser la llengua de redacció. No és aconsellable redactar-los en castellà i després traduir-los al català mitjançant un traductor automàtic (Salt, per exemple). En tot cas sí que és molt recomanable sotmetre’ls a una revisió acurada, fins i tot ajudant-se de correctors autòmatics (Wordcorrect, Salt.3).
    Pel que fa als aspectes ortogràfics i gramaticals, Mètode segueix els criteris que estableixen l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV). Per a més detalls podeu consultar: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2002. Guia d’usos lingüístics. IIFV. València.

   Elements del text
    L’article ha de constar dels següents elements:
    • Titular
    • Subtítol.
    • Resum, preferentment en anglès, per fer-ne l’abstract (només per als articles inclosos en el monogràfic).
    • Text. Sempre és millor estructurar el text amb titulets (sense numerar), com se sol fer en premsa, però sense abusar dels subapartats en nivells jerarquitzats i numerats, que potser resulten molt clars i convenients per a un manual però no per a un article de divulgació en què és important l’amenitat.
    • Annexos. Si l’article requereix la reproducció de documents específics, requadres o qualsevol altre annex, es presentaran al final de l’article, amb el titular corresponent.
    • Peus i crèdits de foto.
    • Fòrmules i gràfics, si l’autor ho considera convenient.
    • Signatura, amb una breu referència sobre la filiació de l’autor (activitat principal que desenvolupa, càrrec, departament, universitat, etc.):
 Julio Pérez Díaz. Centre d’Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona.

    • Si l’autor ho considera convenient, haurà d’acompanyar el text amb una bibliografia bàsica i, en tot cas, amb les referències de les obres citades en el text (veg. els apartats Referències bibliogràfiques abreujades i Bibliografia ). Sempre és millor citar l’edició més accessible al lector. La bibliografia no ha de ser massa extensa i cada publicació ha de contenir totes les dades necessàries:

Autor, any. Títol. Editorial. Lloc d’edició.

   Citacions
    Les citacions de textos s’han d’incorporar al cos del discurs principal entre cometes angulars (« »). Tal i com s’ha indicat quan calga s’han d’emprar d’acord amb la gradació següent:
« “ ‘ ’ ” ».

    Quan les citacions siguen extenses (més de tres ratlles) és convenient copiarles, sense cometes ni cursiva, en un paràgraf a part, amb el marge més entrat que el text i un cos de lletra menor.
    Si s’omet part del text de la citació s’ha d’assenyalar amb punts d’elisió entre claudàtors: […]. També s’ha d’escriure entre claudàtors qualsevol incís redactat per la persona que cita. Les citacions textuals han d’anar precedides de la referència bibliogràfica abreujada (Autor, any: pàgines), cosa que disminuirà notablement el nombre de notes al peu.
    En el cas de citacions de caire litarari és millor reproduir-les en la llengua original i, quan siga necessari, acompanyar-les de la traducció al català en una nota al final de l’article.

   Notes
    No s’han d’utilitzar llevat que siga estrictament necessari. És millor incloure qualsevol tipus d’aclariment dins el text, igual com farem amb les referències bibliogràfiques.
    Les indicacions de les notes en el cos de l’original s’han de fer mitjançant números aràbics, volats o entre parèntesis i sempre darrere dels signes de puntuació.

   Referències bibliogràfiques abreujades
    En les referències bibliogràfiques que apareguen dins del text només farem servir el sistema Harvard o autor-any: s’ha de fer constar el cognom de l’autor –si no s’ha mencionat al text– en minúscula, i l’any d’edició de l’obra referida. La resta de dades apareixeran a la bibliografia.
    Per a més detalls, vegeu les normes de presentació d’originals del Servei de Publicacions de la Universitat Jaume I (<http://www.uji.es/bin/publ/docs/normes.pdf>).

   Bibliografia
    La bibliografia s’ha de presentar al final de l’obra, ordenada alfabèticament per autors i ajustada als criteris que podeu observar en els exemples següents. Ha de contenir totes les dades bàsiques: Autor, any. Títol. Editorial. Lloc d’edició. És important assenyalar els casos en què l’obra siga accessible per Internet.
    Per a més detalls, vegeu els següents exemples, que plantegen alguns dels casos més habituals.

Un llibre:
Darwin, Ch., 1872. On the origin of species. Londres.
Popper, K. R., 1986. The logic of scientific discovery. Harper and Row. Nova York.
Universitat de València, 1993. Resúmenes de tesis doctorales. 2 vol. Servei de Publicacions. València.

Un llibre amb diversos autors:
Ordoñez, J. i A. Elena [eds.], 1990. La ciencia y su público. Estudios sobre la ciencia. CSIC. Madrid.

Més de dos autors:
Espinet, F. et al., 1989. Premsa, comunicació i cultura a Catalunya, durant el primer terç del segle XX. UAB. Bellaterra.

Un capítol d’un llibre:
Einstein, E. L., 1990. «La invención de la imprenta y la difusión del conocimiento científico». In Ordoñez, J. i A. Elena  [eds.], 1990. La ciencia y su público. Estudios sobre la ciencia. CSIC. Madrid.

Un article en una publicació periòdica:
Einstein, A., 1957. «How I created the theory of relativity». Physics today, 8: 45-47.
Robinson, G. S, Tuck, K. R. i M. Schaffer, 1994. «Biological activities of sesquiterpenes lactones». Phytochemistry, 15: 1573-1580.

? Material gràfic
    Quan l’autor acompanye el text amb imatges (gràfics, esquemes, il·lustracions o fotografies), aquestes s’han de presentar a part, convenientment numerades, amb indicació de la situació dins del text i amb els peus, llegendes, títols i explicacions corresponents.
    Quan el material gràfic es presente digitalitzat caldrà observar els següents aspectes:
        1. Les dimensions de la imatge seran, almenys, les mateixes que tindrà una vegada publicada.
        2. La resolució d’entrada de l’escàner serà com a mínim de 300 ppp. La imatge escanejada es guardarà amb aquesta resolució i amb una liniatura de 133 lpp (línies per polzada).
        3. Les imatges es presentaran preferiblement en els formats TIFF (sense comprimir) o EPS.
 
    En cas que l’autor no presente cap imatge, és convenient que suggeresca quines podrien il·lustrar adequadament el seu article.