Note sur le baptême par immersion unique en Hispanie

Autores/as

  • Matthieu Smyth

Resumen

L'autor defensa que el ritu baptismal de l'Espanya visigòtica efectuat amb una sola immersió no va ser una innovació litúrgica contra l'arrianisme, tal com s'ha dit sovint, malgrat les raons apologètiques donades pels teòlegs hispànics de l'època. Les evidències internes i externes assenyalen, en contra d'això, a un costum antic i marginal preservat a la península i en algunes esglésies cèltiques. Així, hauria persistit inalterat, malgrat els canvis litúrgics, junt amb altres elements litúrgics arcaics ben coneguts. La immersió única seria el testimoni de la pràctica antiga de l'església abans que la triple immersió esdevingués normativa en algun estadi molt primerenc.

Descargas

Publicado

2007-11-28

Número

Vol. 15 (2007)

Sección

Estudios

Licencia

La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.

Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Miscel·lània Litúrgica Catalana per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:

  1. Els autors cedeixen a la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics ( filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a Miscel·lània Litúrgica Catalana.
  2. Els autors responen davant la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.
  3. És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.
  4. La Societat Catalana d'Estudis Litúrgics, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.
  5. Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
  6. La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.