Els llibres personals de Josep Vallverdú: La frustració en l'ancianitat

Resum

Josep Vallverdú ha centrat la seva carrera en els assajos i «llibres personals» —tal com ell els anomena— des de final dels vuitanta, a més de continuar produint literatura infantil i juvenil. Els llibres personals contenen formes tan diverses com memòries, dietaris, articles de premsa, notes on comenta la seva pròpia obra i volums de viatges per Catalunya i altres indrets. Aquesta varietat de textos recull temes recurrents que expressen el punt de vista de
l’autor sobre literatura, política i societat, així com la transformació de la cultura catalana des de l’inici de la seva recuperació. Aquests canvis contextuals també comporten modificacions progressives en el pensament de Vallverdú a mesura que es fa gran, i reflecteixen una decepció fàcilment detectable en els últims dietaris. La presència d’aquest desengany fa qüestionar si es dol per no haver assolit un estatus d’autor més reconegut o si està desil·lusionat perquè el projecte col·lectiu i cultural pel qual sempre ha lluitat no ha reeixit.
Per valorar l’abast de la satisfacció de Vallverdú i l’èxit de l’obra, resseguim la seva activitat literària contextualitzant les seves queixes. Així mateix, tractem la decepció de l’autor vers la impossibilitat de superar les mancances que continuen fent flaquejar l’objectiu de tots els seus esforços: la normalització de la cultura catalana després del franquisme.