La creativitat lèxica de Josep Maria de Segarra: el cas de la Divina comèdia Autors/ores Dídac Pujol Universitat Pompeu Fabra Paraules clau: Josep Maria de Sagarra, Dante, La Divina Comèdia, neologismes Resum Aquest estudi tracta dels neologismes encunyats per Josep Maria de Sagarra a la seva traducció de La Divina Comèdia de Dante, publicada entre 1947 i 1951. L’article fa un buidatge de La Divina Comèdia traduïda per Sagarra i llista els mots (un total de 113) que no es troben en els principals diccionaris de la llengua catalana. De les 113 paraules que no figuren en els diccionaris, s’argumenta que 96 són neologismes encunyats per Sagarra en la seva traducció. La resta de paraules fins arribar a 113 són o bé variants ortogràfiques o bé mots que, tot i no figurar en els diccionaris, han estat usats prèviament per altres escriptors. L’article classifica els neologismes de Sagarra segons els processos de formació dels mots, bàsicament la composició i la derivació. Dins la derivació destaca la sufixació, un procés del qual es dóna la casuística detallada aplegant els fenòmens en diferents subgrups. A més, es quantifica la freqüència d’ús de cadascun dels mecanismes de creació de neologismes. A les conclusions s’apunten dos possibles motius de la creativitat lèxica de Sagarra. Descàrregues Les dades de descàrrega encara no estan disponibles. Descàrregues PDF Número Núm. 22 (2012) Secció Estudis i materials Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Llengua & Literatura per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents: Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Llengua i Literatura els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a revista Llengua & Literatura.Els autors responen davant la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats.És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.La Societat Catalana de Llengua i Literatura està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.La revista Llengua & Literatura no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
