La pervivència de la postmemòria en la narrativa hispànica actual: Un home que se’n va de Vicenç Villatoro i El monarca de las sombras de Javier Cercas

Autors/ores

  • Joaquim Espinós Felipe Universitat d’Alacant

Paraules clau:

postmemòria, polisistema hispànic, memòria històrica, llocs de memòria, Vicenç Villatoro, Javier Cercas

Resum

El concepte de postmemòria, encunyat per Marian Hirsch, al·ludeix al procés d’elaboració de la memòria traumàtica de l’Holocaust per part de les generacions posteriors. Aquest concepte ha demostrat ser d’una gran eficàcia analítica, aplicant-se en àmbits diferents, com les dictadures Sud-americanes o la guerra civil espanyola. En aquest paper volem aplicar-lo a dues obres recents produïdes en el marc del polisistema literari hispànic. Una, procedent del sistema català —Un home que se’n va (2014), de Vicenç Villatoro—, i una altra del sistema castellà —El monarca de las sombras (2017), de Javier Cercas. Tots dos són autors pertanyents a la generació dels nets dels que van patir directament l’efecte de la guerra civil espanyola i la posterior dictadura. Aspectes fonamentals de la postmemòria, com ara la necessitat de maduració del trauma heretat, la seua mediació i manipulació artística o la instrumentalització de les fotografies com a mitjà de projecció emocional i de reconeixement del passat, hi ocupen un lloc rellevant. La manera com les recreacions literàries dels autors estudiats subjectivitzen els llocs de memòria dels avantpassats ens parla de la capacitat de la literatura per a sublimar artísticament una herència traumàtica per a possibilitar, així, la seua assimilació.

Paraules clau: postmemòria, polisistema hispànic, memòria històrica, llocs de memòria, Vicenç Villatoro, Javier Cercas

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Joaquim Espinós Felipe, Universitat d’Alacant




Descàrregues

Número

Secció

Estudis i edicions