Integració dels dialectes occidentals a l’estàndard formal televisiu

Resum

El pes econòmic, polític, cultural i demogràfic de Barcelona, en territori del bloc oriental, contribueix al fet que es vincule el català central amb l’única varietat apta per a tots els registres, amb l’estàndard, i que es relegue l’occidental a un dialecte limitat a usos informals. Consegüentment, les poques ocasions que podem sentir els dialectes occidentals en un registre formal i per televisió —recordem que la presència de veus occidentals en sèries i pel·lícules és baixa o inexistent— és a través dels corresponsals situats a l’àrea occidental i dels periodistes que, des de la zona central, informen sobre notícies d’àmbit més general. Per tant, el fet que hi haja, d’una banda, des dels inicis de TV3, poques veus occidentals i, de l’altra, que el model planificat occidental no s’haja estès entre els ensenyants, té com a conseqüència que, a hores d’ara, l’estàndard oral difós per periodistes d’aquella zona dialectal tinga trets fonètics i morfològics orientals. En el següent article abordem aquesta qüestió amb l’estudi del model de llengua de sis periodistes occidentals que participen en els Telenotícies de TV3.

Paraules clau: estàndard oral, mitjans de comunicació, occidental, nord-occidental, tortosí, valencià