La filosofia de l’educació a Catalunya en el segle XX: dialèctics, sintètics i vitalistes

Resum

Aquest treball és una contribució a la història de la filosofia de l’educació contemporània en el qual es presenten tres dels corrents més importants en filosofia de l’educació a la Catalunya del segle XX. En un primer moment, s’aborda una línia de pensadors representada per Eugeni d’Ors i Octavi Fullat, que entenen l’educació com una dialèctica entre dos pols o extrems oposats i en permanent conflicte. Després, s’analitza la visió sintètica a través del deixant de Jaume Balmes i la pedagogia perenne modernitzada pel Cardenal Mercier des de la Universitat Catòlica de Lovaina, que a Catalunya va assumir el professor Joan Tusquets. En tercer lloc, es passa revista als autors vitalistes, Joaquim Xirau i Joan Roura-Parella, que entenen l’educació com una acció vivificadora. Finalment, dins de l’apartat dels vitalistes, també situem l’orientació cibernètica, representada pel professor Alexandre Sanvisens, que va interpretar l’educació com una empresa oberta i dinàmica tendent a l’optimització. La metodologia emprada ha estat l’hermenèutica de textos a través de l’anàlisi, interpretació i contrast de l’obra filosòficopedagògica dels autors esmentats.

paraules clau: Filosofia de l’educació, pedagogia contemporània, història de l’educació, teoria de l’educació.