La gent de Destino i altres franquistes de Barcelona davant la guerra mundial: la Gran Bretanya com a exemple

Resum

L’any 1939, la victòria franquista va comportar que Catalunya perdés, en bloc, el sistema intel·lectual i periodístic que havia estat hegemònic als anys trenta. En aquest context, el desplegament del franquisme també va contemplar la necessària substitució dels depurats i absents (exiliats) per les noves propostes político-intel·lectuals que acompanyaven o integraven el projecte franquista: els falangistes indígenes de Solidaridad Nacional, els franquistes purs i durs de La Vanguardia Española, el nacionalcatolicisme català de Diario de Barcelona, etc. Però, per damunt de tots ells, ben aviat va destacar la proposta més original i ambiciosa: Destino. Política de Unidad, setmanari nascut a la Territorial Catalana de Falange, instal·lada a Burgos el 1937, i que el 1939, traslladat a
Barcelona, va ser privatitzat i convertit en el projecte més reeixit del franquisme català en els àmbits polític i cultural. Destino es va convertir en una peça fonamental en la construcció d’un possible franquisme català, anticatalanista i antiliberal, que oferís un encaix definitiu al problema català en la «nueva España», i fos la punta de llança d’una nova intel·lectualitat hegemònica.

paraules clau: Destino, franquisme, Ignacio Agustí, Santiago Nadal, Manuel Brunet, anticatalanisme, Catalunya, II guerra mundial, Winston Churchill, aliadofília.