"Danos la frenología acierto en la elección de gobernantes»: El fracàs de la frenologia a Catalunya en els intents de reformisme social al segle XIX

Resum

El present article introdueix el lector en una definició de la frenologia i dels seus fonaments teòrics. Tanmateix, el focus central se situa en els esforços per difondre la frenologia en terres catalanes a mitjan segle XIX de la mà de Marià Cubí i altres seguidors de la doctrina de Gall i Spurzheim. Cubí va veure en aquestes idees una lucrativa aplicació a diversos àmbits de la societat. A Catalunya, però, les intencions de Cubí i els seus deixebles consideraven molt oportuna la pràctica frenològica amb finalitats reformistes, tant a nivell educatiu i empresarial com també en l’elecció política dels millors candidats. Ara bé, l’ambigüitat ideològica de la seva proposta va deslegitimar els paràmetres suposadament cientificistes de la frenologia aplicada en vendre-la com una eina al servei de cada postor. L’elit que s’interessà pels presumptes aspectes reformistes de la societat catalana que oferia la frenologia era la mateixa burgesia que volia desbancar els estaments aristocràtics, conservadors i espanyolistes que encara mantenien el monopoli de les institucions de màxima autoritat i influència social. La frenologia només va servir com a excusa reformista, quan només garantia l’adopció d’una pseudociència de fàcil aplicació que no precisava més que un crani prominent, grans dots de suggestió i una vèrbola imaginativa i seductora.

paraules clau: Frenologia – Higienisme – Reformisme polític – Clasisme – Epistemologia.